El director noruec Joachim Trier, responsable de Thelma, una de les pel·lícules que va captivar Sitges el 2017, canvia el fantàstic per una història romàntica que bascula entre la comèdia i el drama.

La protagonista d’aquesta història és Julie, una noia que al llarg de la seva vida no ha tingut mai clar què ha volgut fer, si estudiar medicina, psicologia o dedicar-se a la fotografia. El mateix es podria dir de les seves parelles fins que coneix a Aksel, un dibuixant de còmics underground, quinze anys més gran que ella, amb el qual comença una relació estable. Però amb el temps l’estabilitat es tornarà en rutina i la pressió de tenir fills la portarà a tornar-se a replantejar novament la seva vida que s’ha convertit en un anar i vingudes constants.

The Worst Person in the World està dividida en dotze capítols, un pròleg i un epíleg. La separació en capítols no representa mai cap tall en la pel·lícula. Es podria haver fet sense i seria el mateix.

El que m’ha deixat captivat d’aquesta pel·lícula és la seva actriu principal, Renate Reinsve. L’actriu mostra el ventall d’indecisió vital i emocional del mil·lennista que busca representar Trier i que contraposa amb la seva parella de la generació X, Aksel. La pel·lícula explora nous terrenys pel personatge i relacions quan l’emparella amb algú de la seva generació. L’escena en què va a buscar el que ella creu que serà la seva parella definitiva, ho fa corrent, fugint del passat per viure corrents el present.

Julie és un personatge que fuig de les convencions socials, que no creu que arribada una edat hagi de tenir fills, comprar una casa amb jardí, tenir un gos i practicar la resta de convencionalismes que marca la societat. Ella sent la pressió de tot això perquè viu la crisi dels trenta i no ho porta bé.

La part final la pel·lícula més al drama que a la comèdia romàntica que havia estat fins aleshores. Un canvi de to que fa que la pel·lícula es torni més convencional i previsible.

The Worst Person in the World és una comèdia romàntica sobre la indecisió en tots els aspectes de la vida, representat aquí en la Julie, que tan bé ha sabut representar Renate Reinsve. Julie no és la pitjor persona del món, encara que ella ho pugui pensar prenent decisions que no són les més encertades. Val molt la pena que la veieu pel retrat que fa Joachim Trier de la generació Y.