Bonica pel·lícula d’aventures que barreja conceptes de Pirates del Carib, Master and Commander, Moby Dick i Com ensinistrar un drac, amb una animació espectacular i uns personatges escrits amb ànima. A més, la teniu amb un doblatge en català d’excel·lent qualitat a Netflix.

El monstre marí està dirigida per Chris Williams, responsable de les millors pel·lícules animades de Disney dels últims anys com Big Hero 6 i Vaiana. Williams ha fitxat per Netflix Animation i ha fet aquesta pel·lícula que perfectament encaixa en els cànons de Disney tant per temàtica com per la qualitat del producte d’animació, que enlluerna en textures i detalls. Com estan fets els cabells, el mar i el moviment de les onades, així com les imperfeccions en la pell del monstre, et deixen amb la boca oberta. Per obtenir aquest acabat visual, Netflix ha requerit els serveis d’animació de Sony Pictures Imageworks, la mateixa companyia de La família Mitchell contra les màquines i Spider-Man: Into the Spider-verse.

La pel·lícula ens explica la relació que establiran una nena òrfena amb un jove caçador de monstres marins que naveguen pels mars caçant bèsties. Ambdós establiran una relació especial amb una bèstia que la nena anomena Vermell. Això portarà el caçador a descobrir que les bèsties no són malvades i a enfrontar-se amb el seu mestre i una monarquia que té enganyada al poble.

Un cop la pel·lícula mostra les seves cartes, la relació entre el caçador, la nena i Vermell és el pilar en què construeix una història que ja no ens deixa anar pel vincle que establim amb el grup. L’altra reflexió és sobre el paper del poder i la monarquia i la capacitat de la població per qüestionar-nos les coses i descobrir la veritat a través de l’esperit crític. No és cap secret veure que els monarques són els malvats d’aquesta història. Per cert, el personatge del rei, pel físic que li donen, és impossible no pensar en un llinatge de monarques francesos que continua exercint en un altre país.

Chris Williams és un tipus que fa les coses molt bé. Ha estat una sorpresa fantàstica que ens entristeix si finalment Netflix abandona l’aminació perquè aquesta pel·lícula justifica per ella mateixa que aquesta divisió es mantingui, ja que és una de les millors pel·lícules que ha fet mai aquesta cadena.

El monstre marí la gaudeixen igual grans i petits, tots se senten connectats pels mateixos sentiments. És cert que el disseny de vermell és deutor de l’Esdentegat i que la pel·lícula no inventa res. Però la mescla que tots aquests referents que anunciava al principi estan molt ben integrats i encaixen a la perfecció.

El monstre marí és tot un espectacle que podeu fruir en català, fins i tot en el final, en una meravellosa cançó marinera que acompanya els crèdits finals, Captain Crow de Nell Benjamin i Laurence O’Keefe, que encaixa meravellosament bé amb la banda sonora de Mark Mancina.