The Great Escaper

Michael Caine, amb 91 anys, ha decidit retirar-se amb aquesta pel·lícula basada en fets reals sobre un veterà de la II Guerra Mundial qui durant l’estiu de 2014, en els actes de celebració del 70 aniversari del Dia D, decideix escapar de la residència on viu amb la seva dona a Dover, per assistir a la commemoració que tindrà lloc a les platges de Normandia i que comptarà amb l’assistència del president Obama.

Al cantó de Michael Caine tenim a Glenda Jackson, veterana actriu amb un munt de pel·lícules entre els setanta i vuitanta, que ens ofereix una interpretació molt commovedora, que ha estat la darrera, ja que l’actriu ens va deixar l’any passat.

A The Great Escaper ella es posa malalta i necessita ajuda, per aquest motiu entra en una residència. Caine interpreta el seu marit, que encara pot valdre’s sol, però decideix anar a viure a la residència per no deixar-la sola els darrers mesos de la seva vida. És aquesta situació que porta el veterà de guerra a preguntar si està bé que marxi i la deixi a ella sola, per marxar a Normandia. Ella l’anima que faci realitat el seu desig.

La pel·lícula combina moments del trajecte cap a Normandia amb la vida de la dona a la residència.

The Great Escaper parla de temes com el trauma dels veterans de guerra en una edat molt madura i la culpa del supervivent. Com van afrontar i refer la vida a partir d’aquell moment i quin preu continuen pagant a la seva edat. També es toca el tema de la reconciliació, a través d’un moment en què el veterà es troba amb veterans de guerra alemanys que varen lluitar per l’exèrcit nazi. Aquesta configura una de les escenes més impactants de la pel·lícula, per la veritat que transmet.

Paral·lelament a aquesta història, veiem escenes de flashback Dia de D i com només arribar a les platges, el protagonista va sentir com molts amics i companys eren enviats cap a la mort.

The Great Escaper és una pel·lícula senzilla i entranyable, amb poques pretensions, dirigida amb solidesa pel britànic Oliver Parker que aporta una visió d’esperança a un dels moments més foscos de la història de la humanitat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.

Flora and Son

Darrera pel·lícula de John Carney, director de meravelles com Once i Begin Again, que ens ofereix una pel·lícula fantàstica que porta el seu segell per