Adaptació de la sèrie de televisió del mateix títol, protagonitzada per Lee Majors i creada pel mític Glen A. Larson, creador també d’altres sèries contemporànies com El cotxe fantàstic, Galactica, Buck Rogers i Magnum. The Fall Guy és la menys popular de totes aquestes i narrava l’aventura de la setmana d’un doble i especialista de pel·lícules d’acció que també era caça-recompenses, fora del plató. La sèrie mai es va emetre aquí.
El cas és que aquest material li ha servit de base al director David Leitch per fer una pel·lícula sobre la seva professió, la d’especialista d’acció. Leitch va treballar durant molts anys estretament amb Keanu Reeves tal com a la pel·lícula ho fa Ryan Gosling amb Aaron Taylor-Johnson. Leitch va debutar com a director en la primera de John Wick, la millor de la saga. Va continuar amb Atomic Blonde, Deadpool 2, Fast & Furious: Hobbs & Shaw i Bullet Train. Totes elles magnífiques pel·lícules d’acció. De fet, en el clip inicial que ens parla dels dobles d’acció, podem veure alguna seqüència d’aquestes pel·lícules.
La protagonitza un Ryan Gosling que s’ha endut tota l’energia positiva de Barbie. Per cert, Leitch i Gosling va coincidir anteriorment en un curt promocional que va dirigir Leitch de la marca de luxe de rellotges suïssos Tag Heuer, que podeu veure aquí i que podria ser una preqüela de The Fall Guy. Al cantó de Gosling trobem a Emily Blunt, com a la directora de cinema que va mantenir una relació amb el seu personatge. Ambdós tenen molt bona química i aquest és un dels ingredients que millor funcionen i fan que la proposta sigui un èxit. Com a secundaris trobem a Hannah Waddingham (Ted Lasso) com la productora de la pel·lícula i Stephanie Hsu (Everything Everywhere All at Once) com a l’assistent personal de Johnson.
El cas és que The Fall Guy és tant una pel·lícula d’acció com una comèdia romàntica en què els dos gèneres es barregen i se separen en diferents moments de la pel·lícula. Al mateix temps és d’aquelles pel·lícules de cinema dins el cinema, amb algun gag de contingut satíric, aquí bàsicament centrat en els productors i en els actors estrelles. El que ajunta els dos gèneres és un tercer gènere, el “whodunit”, el qui ho ha fet, en aquest cas el responsable i els motius de la desaparició de l’estrella de Hollywood protagonista de la pel·lícula que estan rodant.
En el final veurem el fals tràiler de la pel·lícula rodada, una sèrie B de Dune, que és absolutament meravellós i recupera l’esperit Grindhouse. Durant els crèdits podem gaudir dels moments entre bambolines de les seqüències d’acció amb els dobles reals de la pel·lícula i tot seguit, un homenatge a la sèrie de televisió. O sigui que toca aguantar fins al final, però estareu distrets.
The Fall Guy és molt divertida i entre la part romàntica insereix seqüències d’acció trepidant que la fan un no parar. L’únic defecte que té és que li sobra un quart d’hora. Una durada inferior a les dues hores hauria estat millor, ja que en algun moment omple la pel·lícula de coses que ja hem vist, i tot i que estiguin bé, essent més curta el ritme hagués estat més dinàmic.
The Fall Guy també ens explica com funciona el rodatge de les pel·lícules d’acció actualment i com, a excepció de Tom Cruise, són altres els actors que fan aquestes escenes i quins són els trucs, pràctics i digitals que es fan servir. Una part important del missatge és que la pel·lícula és una carta d’amor a fer cinema, especialment el d’acció.
Hi ha moltes escenes d’acció espectaculars i lluites cos a cos, però de totes elles em quedo amb la persecució per carretera, que protagonitzen Gosling i Hsu. Sense paraules. El fet de tenir-hi el gos Jean-Claude que només entén el francès ajuda i s’acaba convertint en un dels millors elements de la pel·lícula.
La part romàntica és la història clàssica de les segones oportunitats amb un constant estira-i-arronsa molt divertit entre Gosling i Blunt.
Dins els mèrits, hem de recordar que es tracta d’una pel·lícula d’acció protagonitzada per un home que fa un excel·lent treball de desenvolupament dels personatges femenins, que a part del principal d’Emily Blunt, tenim el de Hsu i Waddingham que hem comentat abans i el de Teresa Palmer, que no em vull deixar de mencionar, com a l’amant de Johnson i coprotagonista de la pel·lícula.
The Fall Guy és una pel·lícula divertida amb un cast que enganxa, ben escrita i amb unes escenes d’acció trepidants, amb elements prou diferents de pel·lícules semblants, amb personalitat pròpia, que mereix ser un èxit absolut.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula en una ressenya aquí.
