Steven Spielberg ha fet una pel·lícula meravellosa sobre la seva infantesa en què ens explica com sorgeix el seu amor pel cinema. Spielberg no ho planteja com un biopic, ja que els protagonistes són la fictícia família Fabelman. Perquè ens entenguem és semblant al que Kenneth Brannagh va fer a Belfast, però que a Spielberg li ha sortit rodoníssima.

Els Fabelman són una família jueva formada per la mare, una artista, el pare, un enginyer informàtica, les germanes Natalie i Reggie, l’acabada de néixer Lisa i el protagonista, Sammy, el fill. Enmig de la família també trobem a Bennie, el millor amic del pare i una mena d’oncle per a tota la mainada. A finals dels anys cinquanta es muden a Arizona,

El gruix del metratge es concentra en els últims anys d’adolescència de Sammy. Veurem com fa les seves primeres pel·lícules amb els escoltes i l’extraordinari talent per saber treure un molt bon acabat amb molt pocs recursos. També s’explora la relació amb el pare, però sobretot amb la mare.

El conflicte familiar va marcar a Spielberg, sobretot en les seves primeres pel·lícules, que ho extrapolava en pantalla. La mare d’aquesta pel·lícula és la que millor entén a Sammy, perquè ella també és artista. Ella només exerceix com a tal en l’entorn familiar, ja que s’ha de fer càrrec de la família. Això la converteix en una persona trista per no haver pogut mostrar el seu talent al món i diposita les esperances artístiques en el seu fill.

La història de The Fabelmans és bastant senzilla, però està tan ben explicada, és tan emotiva que les dues hores i mitja de durada passen volant. The Fabelmans és una pel·lícula imprescindible pels fans del cinema i de Spielberg en particular. La cinta aborda les seves obsessions com a cineasta que ja hi són presents de petit. Spielberg sempre ha tingut a John Ford com a referent, això ho veurem aquí amb els westerns que roda de jove i en una memorable escena al final, així com la capacitat de fer finals que emocionin a l’espectador.

Spielberg és el millor narrador d’històries. La capacitat d’explicar-les amb les imatges queda palesa en la projecció de la pel·lícula que roda del dia de platja amb els companys d’institut.

Pel que fa al repartiment destaca sobretot Michelle Williams que està espectacular com a la mare. Williams transmet totes les emocions necessàries per retratar a la perfecció al personatge. No era gens fàcil perquè és un personatge que tot ho té portes endins. La interpretació  de Williams consisteix a mostrar i que el públic entengui què sent i què pensa sense paraules. Al seu cantó tenim a Paul Dano com el pare, que malgrat ser molt jove pel paper resulta molt convincent, i a Seth Rogen com a l’oncle Bennie, en un rol més seriós de l’habitual, però que funciona bé perquè el personatge té un punt còmic. També m’agradaria destacar a Gabriel LaBelle, que a la fi i al cap és Sammy, el protagonista. Un actor d’escassa experiència, però que és una troballa com les que habitualment ens té acostumats Spielberg. LaBelle és l’alter ego de Spielberg, cosa que no era fàcil, però que ha tret molt i molt bé.

Malgrat que The Fabelmans pugui ser un drama i funcioni perfectament com a tal, també és enormement divertida i entretinguda. No hem d’oblidar que malgrat que estigui inspirada en la seva vida, és una pel·lícula de ficció i Spielberg ha afegit i canviat el que ha volgut i els límits de la realitat i la ficció només els coneix el director, tot i que tot el que hi veiem transpira autenticitat.

Sense explicar res del final només diré que em sembla brillant tota l’escena de la projecció i el que ve després. De regal Spielberg ens dona una conversa que no té preu amb el seu pare i culmina amb un epíleg divertidíssim que compta amb un cameo sorprenent que potser us caldrà sentir la veu en versió original per identificar el personatge.

The Fabelmans és una pel·lícula que ens ajudarà a entendre el cineasta i conèixer la llavor de moltes coses que hem vist en les seves pel·lícules. Hi hem vist coses d’El diable sobre rodes, Salvar al soldat Ryan, E.T. o de les pel·lícules d’Indiana Jones.

Ja sé que l’any acaba de començar, però de moment tinc clara la meva favorita i engrandeix la meva llista de pel·lícules favorites de Steven Spielberg.

Aquí podeu escoltar el pòdcast en què en parlem amb més detall amb l’Agus Izquierdo i la Marta Sanz.