Tarantino marca el camí

Ja ho va dir Tarantino fa un parell de dies, Big Bad Wolves és per ell la millor pel·lícula de l’any. Jo no diria tant, però és una de les millors que veurem en tot el Festival. Entenc perfectament perquè Tarantino creu que és la millor. I és que la peli té molts elements propis del cinema del director de Django. La pel·lícula és d’Israel i tracta amb un humor negríssim qüestions com la pedofília i la tortura. I vet aquí l’aportació nova al gènere que és atrevir-se a posar humor negre a un tema tant delicat com la pedofília, i fer que et surti bé. Big Bad Wolves parla d’un policia que té molt clar qui és el pedòfil que està violant i assassinat a unes nenes, però la falta de proves fa que l’hagin de deixar lliure. El mateix policia i un dels pares al que han assassinat la seva filla persegueixen al sospitós, que es declara innocent, per tal de torturar-lo perquè els expliqui on enterra part dels cadàvers. El millor personatge de la pel·lícula és el pare de la víctima, que no li tremola la mà l’hora d’arrencar les ungles de la mà, o preparar un pastís molt especial. Big Bad Wolves ens va deixar a tots fascinats.

I ahir també varem tenir la darrera pel·lícula de l’inclassificable Jim Jarmush, protagonitzada per Tilda Swinton i Tom Hiddleston. El film es diu Only Lovers Left Alive i Jarmush s’atreveix a abordar el tema del vampirisme només com l’autor de Dead Man podia fer. Els protagonistes són una parella de vampirs que porten molts anys casats. Ell recull la sang il·legalment d’un hospital, perquè representa mossegar algú implica un risc massa elevat perquè els humans tenim la sang massa contaminada, i perquè com diu ella perquè és molt del segle XVII. Ambdós són uns enamorats de la humanitat que veuen amb ràbia com els homes, als que ells anomenen zombis, ens ho estem carregant tot. Sobta aquesta nova visió dels vampirs sobre uns enamorats pel la música i la cultura que aprofiten la seva longevitat per adquirir coneixement, enlloc d’anar pel món practicant el sexe i mossegant a tort i a dret. Pel·lícula molt interessant i recomanable.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.

Flora and Son

Darrera pel·lícula de John Carney, director de meravelles com Once i Begin Again, que ens ofereix una pel·lícula fantàstica que porta el seu segell per