Talk to Me ha estat la revolució quant a cinema de terror l’estiu passat. Es tracta d’una pel·lícula australiana independent que es va vendre a un grapat de distribuïdors al Festival de Cannes de 2022. Després del seu pas per festivals com Adelaide, la ciutat natal dels directors, Sundance, Berlín, South by Southwest i Fantasia, l’agost de 2023 va arribar a casa nostra al cinema i a principis de 2024 a Prime Video.
Els responsables són els germans bessons Danny i Michael Philippou, dos “youtubers” que tenen un canal anomenat RackaRacka i que han sorprès a tothom amb una pel·lícula absolutament terrorífica que s’allunya dels cànons de Hollywood.
La història gira al voltant d’un grup de joves que es reuneixen a les nits per invocar als morts a través del contacte amb una mà embalsamada. Un cop invocat l’esperit el deixen entrar dins el cos i la persona es manifesta com a posseïda. Mentrestant, la resta d’amics ho grava en vídeo per passar una estona divertida. Mia és una jove que se sotmet a aquesta pràctica. Això li suposa una fugida, ja que Mia encara no ha superat la mort de la seva mare i té una molt mala relació amb el seu pare, amb el qui pràcticament no es parla. De fet, fa vida a casa de la seva millor amiga. Els joves es tornaran en addictes a la possessió, cosa que derivarà en un abús i a una pèrdua de control que portaran a les forces sobrenaturals obrir una porta al món dels vius.
Talk to Me és una pel·lícula complexa, plena de matisos i amb moments que donaran conversa per a diferents possibles interpretacions. La majoria de cinema de terror que arriba a sales comercials ve de Hollywood i estem acostumats a molts clixés, però els Philippou trenquen les regles i els esquiven. Són capaços de crear un univers propi amb unes regles de terror pròpies i diferents que siguin coherents en el món que han creat. Hollywood sembla tenir més interès a tornar a fer L’exorcista que no pas en fer un gir en el gènere de possessions.
La fórmula aplicada pels Philippou ha estat aconseguir no només crear una pel·lícula de terror que faci por, sinó que també incomodi a l’espectador. Durant la sessió que vaig anar, van ser diverses les persones que van sortir de la sala, sigui perquè no podien suportar la sensació de por, o per aquesta constant incomoditat que transmet. La protagonista Mia és el contrari de persona amb la qual ens podem identificar o sentir simpatia. És egoista, tant amb el seu pare com amb la seva millor amiga, i irresponsable, amb tot el que està relacionat amb Riley.
Un dels temes de què parla la pel·lícula és sobre les addiccions. Tot el que envolta a la mà és com una droga pels personatges que reaccionen de la mateixa manera. L’addicció que manifesten els joves es podria haver inspirat en el Tide Pod Challenge, que va impactar sobretot en els Estats Units en què els joves, com a repte, havien d’ingerir càpsules de detergent de la marca Tide amb gust de fruites. No cal dir que les càpsules són extremadament tòxiques.
Talk to Me no et dona les coses mastegades, et posa tots els elements sobre la taula perquè els ajuntis tots i tu hagis de deduir què està passant. Hi ha un moment, en el final de l’escena de l’autopista, que et pots fer dues versions sobre com han passat les coses, així com en altres moments que evita ser clara.
El repartiment està ple de cares desconegudes, llevat de Mirando Otto. El repartiment de joves està estupend, però destaca la protagonista, Sophie Wilde, i el jove Joe Bird, que és la seva primera pel·lícula i li ha tocat protagonitzar una de les escenes més bèsties que és pur horror.
Tak to Me és una pel·lícula molt tensa i imprevisible. Només necessiten 95 minuts perquè visquem una de les experiències més terrorífiques de l’any plena d’espants, mal rotllo, violència i escenes desagradables d’una brutalitat esgarrifosa.
Els Philippou han escrit una bíblia per a tots els esperits que apareixen a la pel·lícula, que obre un univers apassionant i han anunciat una seqüela. Era normal ja que Talk to Me ha estat un èxit de crítica i públic. Sembla que el primer que veurem serà una preqüela sobre Duckett, un dels personatges que veiem en el pròleg inicial, que es va rodar adossada i des de la perspectiva de pantalles i xarxes socials. També tindrem seqüela. Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li van dedicar, aquí.
