El divendres passat arrencava la 48a Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – SITGES 2015. Avui us he preparat un recull de les piulades que he fet de les pel·lícules que he pogut veure. Mentre escric aquestes línies porto quasi 4 dies sencers de Festival a l’espera d’una sessió nocturna que serà molt llarga. La informació més puntual la trobareu en el programa de ràdio d’aquesta setmana. De moment ens trobem en una edició irregular, lluny del nivell brillant de l’any passat, però hem estat capaços de trobar algunes perles. De moment destaco Turbo Kid, aquest viatge nostàlgic als 80, dels quals mai en marxaries, Anomalisa, una pel·li adulta i brillant de Charlie Kaufman, The Invitation, que amb un plantejament similar a Coherence, intenta fer el mateix amb un gènere diferent, i El Cadáver de Anna Fitz, angoixant com poques. També ens hem endut decepcions com Knock, Knock d’Eli Roth, que no passa de ser una broma pesada per l’espectador, o Le Tout Noveau Testament, que abusa de la imatge recarregada i utilitza molt poc el millor personatge, Déu, per centrar-se en una altra línia de guió molt menys interessant. Aquí us deixem amb els comentaris:
#Maggie interessant pel·lícula sobre l’acceptació de la pèrdua d’un pare, gran Scharzenegger que ha d’assumir que la seva filla serà un zombi
#The Boy presenta el nou Norman Bates, un nen de 9 anys que viu sol en un motel de mala mort amb el seu pare i presenta tendències psicòpates
#AttackOnTitan és la resposta japonesa a Crepúsculo, Insurgente i els Jocs de la fam. Penosa pel·lícula amb efectes especials lamentables
#TheInvitation serà una de les pel•lis de les que parlarà tothom a #Sitges. Amb un tema completament diferent, pot ser el Coherence de l’any
#TheMindsEye, Joe Beggos ens ofereix una bona pel•li de sèrie B a l’estil de l’anterior, Casi humanos, amb telequinesis i caps que esclaten
Noé avorreix amb #Love, una avorridíssima pel•li que se sustenta sencera en les escenes de soft-porn, un innecessari 3D i que ja ni provoca
#TheDemolisher actua amb violència i a càmera lenta. Un succedani de vigilant a l”estil Punisher d’autor, amb un excel•lent ús de fotografia
#TheHallow és una fàbula ecologista irlandesa ambientada en un bosc on enlloc de fades, follets i gnoms, trobem éssers monstruosos com Gollum
#ElCadáverdeAnnaFritz és una sorpresa perquè amb pocs recursos esdevé l’experiència més claustrofòbica i asfixiant del @sitgesfestival
La idea de #TurboKid va néixer, al pur estil #KungFury en aquest curt “T Is For TURBO” http://ow.ly/3yiMjq
#TurboKid va al top. Magnífic homenatge al cinema dels 80 i al videoclub. Seqüències de sang exagerades i personatges excel•lents. Un 10!
#ContratedPhaseII és la bona que no era la primera. Corregeix defectes i acaba essent una bona pel•li de zombificació amb un gran ritme.
#Baskin deixa sense paraules per l’extrema violència hardcore del tram final i la seva atmosfera malaltissa, però li falta guió i justificació
#TalesOfHalloween defineix allò que és el @sitgesfestival: sang a raig, sentit de l’humor macabre i esperit Carpenter. Una autèntica festa!
#LeToutNoveauTestament és fallida, no rendibilitza els seus encerts i es recrea en els errors. És queda incertament entre comèdia i drama
#Cooties és una comèdia americana ambientada en una escola amb nens zombies que arrisca poc i no posa la 5a marxa quan la demana a crits
#JeruZalem llença la primera hora a les escombraries, però després és un found footage demoníac brutal q és reinventa amb les xarxes socials
#KnockKnock serà sense competència la pel•li amb el pitjor guió del @sitgesfestival, malgrat això, posar-se a la pell de Keanu Reeves fa mal
#TheGift és tota una lliçó, més psicològica q física, als abusadors escolars i les conseqüències del bullying, amb un gran Jason Bateman.
#Anomalisa una autèntica joia feta amb stop motion de Charlie Kauffnan. La depressió, la monotonia de la vida i el món i la seva percepció
El remake americà de #Martyrs cuida més el guió, rebaixa el gore i resulta igual d’insatisfactòria que l’original
El cinema espanyol sempre fa aportacions que provoquen vergonya aliena. Ara mateix, #SummerCamp al @sitgesfestival
#WhatWeBecome esdevé una mena d’spin-off danès d’un capítol de #TheWalkingDead
A #MrRight ni el director, ni el guionista, ni els espectadors, ni els actors sap a on va la pel•lícula, ni què pretén i ni què vol explicar
#AbsolutelyAnything suma els Monty Pyton i Simon Pegg en una comèdia senzilla i divertida. L’anyorat Robin Williams posa la veu al gos.
#TheWitch està excel•lentmemt filmada, però ha provocat les primeres migdiades. Això sí, el final és brutal i ens fa oblidar l’avorriment
Debut a @sitgesfestival amb #TheGirlOfPhotograph, la última producció de Wes Craven, amb uns assassinats potents i un punt d’inquietud
