Segona entrega del recull de piulades sobre el SITGES 2015. Abans de passar al recull comentar lo més destacat. Començo amb The green room que serà una de les millors pel·lícules del Festival pel seu ritme inesgotable, violència i el magnífic paper de Patrick Stewart, com a l’implacable líder d’un grup d’skin-heads. The final girls també és d’aquelles pel·lícules que recordarem. Una comèdia que fa un homenatge a les pel·lícules de terror dels anys 80. El seu referent és Viernes 13 i sobre aquest, construeix una història amb molts punts amb comú amb The cabin in the woods. També ha passat per aquí Jon Watts i hem pogut comprovar de primera mà amb Cop car, què pot arribar a fer amb Spider-man. Cop car és una pel·lícula petita de ritme vibrant amb un gran Kevin Bacon fent de poli corrupte. Menys d’hora i mitja per seguir la història de dos nens que roben el cotxe d’un policia d’un poble rural dels Estats Units. També hem vist Bone Tomahawk, un western independent protagonitzat per Kurt Russell, Matthew Fox, Patrick Wilson i Richard Jenkins que formen una expedició per rescatar a la dona d’un d’ells i l’ajudant del sheriff, que han estat segrestats per una tribu caníbal capaç de veritables atrocitats. Una road movie a cavall amb violència extrema durant la part final. Aquestes quatre han estat sense cap dubte les millors que hem vist en aquesta segona tanda. Igualment hem vist d’altres molt recomanables com Deathgasm, Strangerland, February, The legend of Barney Thompson i The dead room. A sota us deixem amb totes les pel·lícules. Ens resta la tercera part que arribarà al final del Festival.

#TheFinalGirls, amb un plantejament semblant a The cabin in the woods, és una oda d’amor al cinema de terror dels 80. De cap al top 5!

Nicole Kidman torna a les planures desèrtiques d’Austràlia a #Strangerland, un film de terror i angoixa per la desaparició dels seus 2 fills

#NinaForever, comèdia romàntica que no acaba de convèncer, sobre una ex que torna de la mort per fer impossible la vida de la nova xicota

#Hellions és una pel•li de Halloween visualment molt potent, una pena que s’hagi dedicat zero esforç en fer un guió mínimament potable

De #CopCar només es poden dir coses bones. És senzilla, efectiva i emociona. Dos nens lamentaran robar el cotxe patrulla de Kevin Bacon

#February és lenta i fins que no enllaça els personatges no pren sentit. Si supereu el principi, veureu lo “endimoniadament” bona que és

#Macbeth aconsegueix dormir mig Auditori en una versió a càmera lenta de Shakespeare amb ínfules de superioritat, però amb bones actuacions

Impecable i brutal #TheGreenRoom, una violenta pel•li amb un magnífic @SirPatStew. El mal no té pietat d’un grup atrapat i sense sortida

#Demon aporta un component d’autor al cine de possessions, però resulta insatisfactòria perquè al final no resol res. Hores de son perdudes

Robert Carlyle sorprèn a la comèdia negra #TheLegendOfBarneyThompson en la qual s’amunteguen desmembraments i riallades. Gran Emma Thompson

#BoneTomahawk és un excel•lent western pausat basat en els personatges i diàlegs. Enlloc d’indis tenim uns caníbals primitius. I Kurt Rusell

#Deathgasm és una festa que barreja dimonis satànics, humor, sang a litres i heavy metal. Només ens queda demanar un remake amb @Obeses

#SomeKindOfHate explica com les víctimes de bullying tenen un fantasma per donar el que es mereixen als assetjadors; terror i drama social

#TheDeadRoom fa passar por dins una casa encantada amb recursos clàssics, i ho fa sense found footage ni històries que distreguin el terror