Sicario

El quebequès Denis Villeneuve, excel·lent director de pel·lícules impecables com Prisioneros i Enemy, dirigeix aquest excel·lent thriller sobre la guerra entre el govern dels Estats Units i els càrtels de la droga de Mèxic. Des d’aquí, si encara no heu descobert Villeneuve, us recomano amb fervor que recupereu les seves pel·lícules, i veureu que passarà immediatament a la vostra llista de realitzadors imprescindibles.

La protagonista és Kate Macer (interpretada per Emily Blunt), una agent de l’FBI que és reclutada per aturar l’escalada de violència generada pels càrtels de la droga mexicans. Kate es posa sota les ordres de Matt (Josh Brolin), un membre de la CIA amb pocs escrúpols, que sempre va acompanyat d’un misteriós colombià anomenat Alejandro (Benicio del Toro). A mida que passen els dies, Kate descobrirà les veritables motivacions de Matt i Alejandro, i es replantejarà la seva continuïtat a la missió i la confiança dels que se suposa que són companys.

L’argument és bastant simple, però al mateix temps la pel·lícula és complexa, sobretot en els personatges, i aconsegueix trametre’ns moltíssimes sensacions. Sicario ens dóna una visió molt dura de la humanitat, en particular de les persones que es mouen en els ambients de la droga, i de com operen. De totes les pel·lícules que es fan sobre el tema, són poques les que aconsegueixen destacar i no passen del simple biopic del traficant de torn. Sicarioens dóna molt més i al final ens deixa tant xafats com queda la mateixa la protagonista. La sensació que les coses són així, que no es pot fer res per canviar-les, i que no queda més remei que seguir les macabres regles del joc del món de la droga, cau sobre nostre com una plantofada. Tot molt ben explicat en una conclusió del film magistral.

L’aspecte més destacable de la pel·lícula és la direcció de Villeneuve, la manera en que integra els plànols amb la música i sap, amb recursos visuals, treure les sensacions que vol que tingui l’espectador. D’altra banda sap dotar de ritme un thriller que tampoc és que tingui moltes escenes d’acció, cosa que encara té més mèrit.

Sicario aconsegueix mantenir una situació de suspens que ens porti a descobrir què amaguen els protagonistes que no sabem, i quin és el paper que juga el personatge d’Emily Blunt, una agent dura i aguerrida, que es veu superada en molts moments de la pel·lícula.

Sicario és una excel·lent pel·lícula sobre el món de la droga, que destaca en el seu gènere, ple de produccions mediocres i avorrides, i que combina de meravella thriller i suspens. Segurament no n’haureu vist cap millor des de Traffic, també amb Benicio del Toro. La pel·lícula aconsegueix transmetre realisme, fins i tot en els moments més violents, malgrat que mai deixa de ser extremament cinematogràfica.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.