Thriller canadenc que ens explica la història de Sophie, una jove exesquiadora cega que accepta cuidar el gat d’una dona rica, que viu en una ostentosa casa aïllada, mentre és fora. Sophie amaga que és cega per obtenir la feina. La cosa es complicarà quan uns lladres entren de nit per obrir la caixa forta, pensant-se que no hi ha ningú a la casa. Sophie farà ús d’una aplicació mòbil que comunica amb una teleoperadora perquè sigui els seus ulls i pugui sobreviure dels lladres.
Mira por mí és un home-invasion en el qual, a part de la ceguesa de la protagonista, no hi trobareu massa res original. La pel·lícula destaca sobretot per la seva protagonista, Skyler Davenport, una actriu cega que fa front per primera vegada a un paper principal i que fins ara s’havia dedicat a posar veus en diferents videojocs i produccions animades.
Tot i que durant la meitat de la cinta fa un petit intent de fer un gir i tirar per una altra banda, en pocs minuts torna exactament en el punt anterior i la resta és ja la proposta previsible que semblava. No obstant això, està ben feta i manté la tensió, que d’això va la cosa. Segurament ho força molt, massa, per la qual el relat perd qualsevol mena de versemblança.
Intenta jugar en posar a un personatge discapacitat en una situació de vida o mort, semblant a com ho feia Run (Mamá te quiere), però amb resultats molt inferiors a aquella.
El millor de la pel·lícula és la relació a distància amb el personatge que interpreta Jessica Parker Kennedy, la teleoperadora que guia a la protagonista. En aquest personatge hi havia alguna cosa més interessant, però només l’apunta sense aprofundir en la seva situació actual i en el passat militar.
Mira por mí en un thriller amb un guió poc polit, extremadament previsible i amb uns dolents de caricatura, que se salva per les dues actrius principals, que sense coincidir en plànol, tenen molt bona química.