La coreana Celine Song debuta en la direcció en una pel·lícula d’una història petita, narrada amb molta emoció i contenció. Una meravella que confronta aquella pregunta que tots ens hem fet alguna de vegada de què hagués passat si. S’intueix que la pel·lícula té trets autobiogràfics, ja que Song també va emigrar de petita al Canadà. De fet, l’escena del bar amb la qual comença la pel·lícula, la va viure Song i li ha servit d’inspiració per escriure Past Lives.
En el cas de la pel·lícula es tracta de dos amics d’infantesa, un nen, Hae Sung, i una nena, Nora, que es porten molt bé, però que se separen quan la família de Nora marxa de Corea per anar a viure al Canadà per motius professionals del pare. Hae Sung li ha quedat aquell sentiment de què hagués passat si Nora hagués continuat vivint a Corea i si com adults congeniarien igual de bé. Per això, dotze anys després la busca per xarxes socials i aconsegueix contactar-hi. La química flueix des del primer moment de reencontre, tot i que ha de ser via telemàtica, ja que continuen vivint en països separats. Malgrat que la relació a distància és només d’amistat, està clar que senten alguna cosa, i pateixen. Però aquesta barrera física no deixa avançar a Nora, i per aquest motiu, trenca el contacte amb Hae Sung en sec. Dotze anys després, Hae Sung decideix visitar a Nora que ara viu Nova York. Malgrat que ella ja té parella, quan es retrobin tornarà a emergir aquella química que tenien des de petits i junts passaran una setmana en què emergiran molts sentiments.
Past Lives és una de les millors i més tendres històries d’amor que hem vist en el cinema dels darrers anys. No només el personatge de Nora està dividida entre l’amor de dos homes, sinó de dues vides i cultures completament diferents.
Una de les coses més boniques que ens explica la pel·lícula és l’In-Yun de la cultura coreana que, com expliquen a la pel·lícula, dues persones estan destinades a conèixer-se si les seves ànimes s’han trobat un cert nombre de vegades en vides anteriors. La conversa que tenen els dos personatges sobre aquesta idea en la part final és una pura delícia.
En un moment de la pel·lícula, la vida real de parella de Nora i el seu marit s’hi sobreposa una vida imaginada amb Hae Sung, que podia haver estat l’amor de la seva vida, de fet ho era, fins que la marxa de Corea ho va canviar tot.
Past Lives està plena de silencis, no és pas una pel·lícula amb un ritme vibrant, al contrari, és lenta i contemplativa, però estàs enganxat a aquests personatges com una mala cosa. També juga moltes vegades amb els silencis, és llavors quan parlen els gestos i les mirades.
El personatge del marit de Nora, no respon al que et puguis esperar. L’home és un sol i la persona més comprensiva del planeta. Song vol trencar amb tots els tòpics que et puguis esperar d’una història com aquesta.
Malgrat que la història pugui recordar en concepte a la trilogia “Abans de l’alba” de Richard Linklater, Celine Song va per un altre camí, encara que aquest sigui frustrant per l’espectador. De fet, la història que se’ns narra aquí és molt més realista que qualsevol història d’amor cinematogràfica que ens duu a somiar. Past Lives és més de tenir els peus en el terra i només fer volar la imaginació. Això fa que ens sentim tristos per la falta de resolució i d’un final que ens deixa tocats, com si tampoc hagués acabat. He acabat la pel·lícula trist i melancòlic, just com la directora pretenia que l’acabés.
He parlat molt bé de la directora i el guió, però els dos protagonistes principals, Greta Lee (Russian Doll) i Yoo Teo (Leto) estan magnífics i sense la seva química i encant, la pel·lícula no funcionaria igual de bé. És molt important en una pel·lícula com aquesta en què les paraules són igual d’importants que els silencis.
No vull oblidar-me de la magnífica fotografia en 35 mil·límetres a càrrec de Shabier Kirchner.
Past Lives és una pel·lícula amb un triangle amorós que no té res a veure amb el que hagis vist abans. Que no li cal expressar verbalment els sentiments perquè saben exactament què senten els personatges. Una de les millors pel·lícules de l’any passat que mereix ser descoberta per més gent.
