Paul Greengrass torna a unir forces amb Tom Hanks després de Capitán Phillips del 2013. News of the World (Notícias del gran mundo) és un western ambientat cinc anys després de la guerra civil americana. Tom Hanks interpreta un excapità del Sud que recorre diferents pobles portant i narrant notícies, per donar alegria i esperança a una gent que no viu els seus millors moments.
El que ens narra és la relació entre el capità i una nena de deu anys d’origen alemany, que va ser segrestada per una tribu índia amb només quatre anys. La nena només parla la llengua de la seva tribu. El capità té la responsabilitat d’entregar-la als seus oncles, tot i que la nena desitja tornar amb els indis. La pel·lícula segueix els més de 600 perillosos quilòmetres que ha de recórrer la parella fins al seu destí i seguirem les seves múltiples peripècies plenes de perill i violència. La millor llum que tindran és tenir-se l’un a l’altre.
News of the world no és un western en què predomini l’acció. A diferència d’altres pel·lícules del director, tot és més reduït i contingut. A vegades també pot semblar de ritme lent, sobretot al principi, però la gràcia era ajuntar aquestes dues persones tan diferents que es troben en un moment en què creuen que les seves vides no tenen sentit. En el cas de la nena és clar i en el cas del capità, sabem que s’ha acabat la guerra i està retirat, però darrere hi ha alguna cosa més.
No vull oblidar-me de parlar de Tom Hanks que un cop més està sensacional. Ja ho tenim assumit, però la gravetat que necessita el personatge, pocs actors ara mateix podien donar-la. És important que el capità ens entri bé només començar i que ens sentim còmodes amb ell perquè ens preocupem. Hanks ho aconsegueix de sobres i al mateix temps crea una bonica relació amb la nena.
Visualment és impressionant. La fotografia i els paisatges són enlluernadors. La música de James Newton Howard i el viatge que ens explica, li donen a la pel·lícula un sentit de l’èpica que es veu reforçat per la construcció de personatges.
News of the World és un cant al fet de narrar històries. La paraula com a forma d’evadir-se de la realitat en una societat necessitada d’optimisme. No és una pel·lícula amb pretensions, de fet és molt senzilla, però com el fa el mateix capità, Greengrass aposta per explicar-nos aquesta història clàssica que ben narrada, com és el cas, sempre funciona.
