La canción del mar

Al 2009 s’estrenava El secret del llibre de Kells, una pel·lícula d’animació irlandesa que agafava com a base narrativa aquest manuscrit il·lustrat per monjos cèltics cap a l’any 800. La pel·lícula estava construïda sobre una base visualment desbordant. Un dels seus directors Tomm Moore intenta repetir l’èxit amb La canción del mar,una nova pel·lícula animada que adapta la llegenda irlandesa del nen-foca. La canción del mar va ser una de les 5 nominades a millor pel·lícula d’animació en els Oscar.

El protagonista és Ben, un nen que perd la seva mare en unes circumstàncies poc clares, al néixer la seva germana, Saoirse. El pare no serà mai més feliç a causa del dol. Mentre, Ben, mantindrà una mala relació amb Saoirse al considerar-la culpable de quedar-se orfe. Una nit, Saoirse, entra al mar i es converteix en foca.

Un dels punts forts de la pel·lícula és l’animació. Sense arribar als nivells visuals d’El secret del llibre de Kells, la veritat és que la història tampoc ho necessita, no deixa de ser un conte de fades dels de tota la vida, amb elements molt reconeixibles, narrat i animat a l’europea. Oblideu-vos d’animació digital, el 3-D i sofisticacions diverses. La canción del mar aposta per la senzillesa i ho fa amb recursos artesanals que donen un magnífic resultat visual.

Si la continuem comparant amb El secret del llibre de Kells, aquesta resulta molt més accessible, ja que el tema també ho dóna perquè ho sigui.
Probablement aquesta diferència respecte a la resta d’animació que ens arriba atraurà al públic més adult, però no ens enganyem, està pensada sobretot pels més petits, i concretament per aquells que els encisen els contes de fades. Però els adults també hi tenim missatges profunds i dramàtics com l’amor i el dolor que viuen els protagonistes. A vegades la preciositat visual amaga la tragèdia i la història no deixa de ser trista, per més que el final sigui inevitablement feliç, dins el seu context, clar.

No puc fer res més que recomanar que la veieu, tant grans com petits, que us deixeu emportar per les imatges i que obriu el vostre cor al torrent d’emocions que ens proposa. La canción del mar està plena d’imatges que són directament obres d’art pictòriques.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.