Comèdia negra britànica amb una lectura política i social de rerefons. Juegos sucios dóna un gir al gènere de tortures a l’estil Saw essent en aquesta ocasió els protagonistes que decideixen sotmetre’s voluntàriament a ser degradats i torturats a canvi de diners. Els torturats són un pare de família amb l’aigua el coll que no sap on anar a buscar diners per evitar un desnonament, i un delinqüent de poca volada que viu de fer treballs menors. La oportunitat de la seva vida els arriba quan són reptats per un matrimoni de milionaris avorrits a que s’humiliïn i es torturin a canvi de diners. Qui arribi més lluny s’emportarà el pot de 250.000 dòlars.
Humor negríssim i molta mala llet és el que ens ofereix el debut en la direcció d’ E.L. Katz. La pel·lícula posa constantment en escac a l’espectador per si és capaç de continuar veient el mal que s’autoinfligeixen els dos personatges i comprovar si en la següent prova seran capaços de caure més baix que l’anterior. El to de festa de sang i humor que vol tenir la pel·lícula no acaba d’estar aconseguit perquè el drama social hi és sempre present i acaba per angoixar també a l’espectador que no té molt clar si està veient o no una broma macabra.
Juegos sucios és una proposta diferent en el gènere de terror per seu transfons social amb unes pertinents dosis de fàstic i gore.