Inside Out 2

Pete Docter, actual director creatiu de Pixar i director d’Inside Out, va donar llum verda a una seqüela, el setembre de 2022. L’aposta era atrevida, ja que Inside Out és una de les millors pel·lícules i amb un guió més ben treballat de Pixar. Docter n’encarregaria la direcció a un home de la casa, Kelsey Mann, un debutant que porta molts anys d’animador. El guió ha anat a càrrec de Meg LeFauve, una de les guionistes de la primera, i de l’escriptor televisiu Dave Holstein.

Malgrat que la història d’Inside Out ja estava explicada, era fàcil plantejar una seqüela en funció del creixement i procés de maduració de la nena, Riley. Aquest és just el punt de partida, en el moment en què s’encén l’alarma de la pubertat i comença la preadolescència, que no l’adolescència, malgrat que hi hagi punts en comú. El cas és que això obre la porta a quatre emocions més: Angoixa, Enveja, Ennui i Vergonya que vindran a substituir les existents i a imposar-se sobre la Riley que coneixíem fins ara. Això coincidirà amb el final de la primària, el començament de l’institut i la necessitat de fer noves amistats.

Inside Out 2 no és millor que l’original, però això no deixa que sigui una molt bona pel·lícula. De fet, és molt continuista, de sorpreses més aviat poques i la trama, especialment el desenllaç és pràcticament el mateix, però igualment la fan una cinta imprescindible.

Si la primera parlava de l’acceptació de les emocions, Joia havia d’acceptar que la Tristesa forma part de la vida, en aquesta el tema és el control de les emocions que es personifica amb el personatge d’Ansietat. Ansietat, com passava amb Tristesa, no és una emoció que és tractada com a dolenta, només que no hem de deixar que ens guiï, tal com li passa a Riley com a preadolescent insegura. El viatge emocional de Riley exigeix deixar enrere a les seves amigues, ja que aniran a escoles diferents, i sent la pressió de fer noves amistats per a no quedar-se sola, fent-se un lloc com sigui en l’equip d’hoquei. L’angoixa la portarà a voler impressionar de manera constant a les noies de l’equip de les Firehawks i a la seva entrenadora.

Inside Out 2 és una pel·lícula intel·ligent i divertida que té els seus bons moments i que presenta nous personatges. M’agradaria destacar en Lance Slashblade, un homenatge a un personatge de Final Fantasy VII, que m’hagués agradat veure més, ja que podia haver donat molt més joc del que veiem aquí i explorar el desig que la pel·lícula no entra. De totes les novetats, he de confessar que m’ha robat el cor Nostàlgia, que apareix molt poquet, però que cada vegada que ho fa és brillant i els diàlegs no tenen pèrdua.

Mentre que les emocions antigues eren més bàsiques i tothom les entenia, les noves, sobretot Ansietat, són més abstractes, però estan molt ben explicades i la mainada ho entendrà sense problemes. Ansietat és la més desenvolupada, cosa que està molt bé ara que podem parlar sense tabús de joves i adolescents amb problemes d’angoixa i salut mental.

Si volguessin podrien seguir i explorar l’adolescència, que té molt recorregut i convertir a Riley en la versió Inside Out de l’Andy de Toy Story.

Visualment la pel·lícula és extraordinària. Pixar ens regala un cop més la perfecció. Les imatges properes de Joia, com brilla i el detall les textures és al·lucinant, sobretot vista en cinema.

Inside Out 2 està essent un èxit en taquilla espectacular i superarà la recaptació de Barbie de l’any passat. Pixar s’ha recuperat, cosa que alguns no tenien clara, ja que va abandonar les sales amb Soul, Luca i Turning Red i després de l’entrebanc en taquilla de Lightyear i la soporífera Elemental, hi havia dubtes al principi sobre com li aniria a aquesta. Per sort li ha anat immillorablement bé.

Joia i Riley aprenen una lliçó al llarg de la pel·lícula que ens deixa frases com bones com: “Potser això és el que passa quan creixes, sents menys alegria”. Tot i que repeteixo està per sota la primera, era inevitable, amb Inside Out 2 segur que recupereu la joia com li passa a Riley.

Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li hem dedicat aquí.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.

Flora and Son

Darrera pel·lícula de John Carney, director de meravelles com Once i Begin Again, que ens ofereix una pel·lícula fantàstica que porta el seu segell per