Pel·lícula força inclassificable que no està a l’altura d’un molt bon repartiment format per Rosamund Pike, Peter Dinklage i Dianne Wiest. De res serveix tenir a una Rosamund Pike que està fantàsticament odiosa si tens un guió horrible, com és el cas.

Rosamund Pike interpreta a una empresària que ha fet una conxorxa amb una doctora per tal de declarar incapacitada a persones grans amb l’objectiu de tenir-ne la custòdia legal i administrar els diners d’aquestes persones com si fossin seus.  Les víctimes són persones grans amb molta pasta. El problema vindrà quan actua contra la persona equivocada, la qual té vincles amb el món criminal.

I Care a Lot és una pel·lícula francament dolenta, sense cap ni peus, que peca de pretensiosa, sobretot visualment, ja que li falta context. En realitat, I Care a Lot és maniquea i absurda. El que sembla que comença com una crítica social, excessivament evident, deriva en un despropòsit sense rumb en què el guionista va perdent una pàgina en cada minut que avança la pel·lícula. La comèdia negra que intenta construir no se sustenta en res i les situacions que ens han d’impactar o crear algun tipus de reacció, no funcionen. D’aquesta idea en podia haver fet alguna cosa de profit, però la deriva del guió va fent que vagis perdent interès.

Quan has acabat, no saps exactament què ha vist. La barreja de gèneres mai arriba a funcionar, ja que mai es defineix en quin tipus de pel·lícula vol ser. Que el personatge de Rosamund Pike sigui tan odiós com pretén no és nou, però el mèrit és de Pike, no pas del guió que signa el mateix director, J Blakeson. I Care a Lot és una pel·lícula sense importància.