Nova pel·lícula de Bola de drac ambientada amb posterioritat a la sèrie Dragon Ball Super emesa entre el 2015 i 2018 i seqüela de Dragon Ball Super Broly.
Primer de tot, posem-nos en context. Després de passar un grapat d’anys sense Bola de drac després del final de Dragon Ball GT, que no és considerada cànon, l’any 2013 s’estrenava la pel·lícula Dragon Ball Z: Battle of Gods que continuava la història a partir del final de Bola de drac Z i s’oblidava GT. El resultat va ser un èxit mundial. Els anys de repòs li havien anat molt bé a Goku i companyia i el públic tenia ganes de Bola de drac, sobretot els nens d’aleshores, pares en aquell moment que descobrien als seus fills l’univers dels Saiyans. Aquest èxit va servir perquè es desenvolupés una altra pel·lícula, Dragon Ball Z: Resurrection F, que s’estrenaria el 2015 i una nova sèrie de televisió, Dragon Ball Super, que s’emetria entre el 2015 i el 2018. En finalitzar la sèrie, la saga continuaria en el cinema amb Dragon Ball Super: Broly, a finals de 2018. Des d’aleshores, Bola de drac Super ha continuat viva en el manga, però en anime no hem vist res fins ara. I aquí tenim Dragon Ball Super: Super Hero.
La nova pel·lícula serveix bàsicament per donar protagonisme als personatges secundaris de la saga, ja que la sèrie Super com sobretot les últimes pel·lícules, tot girava al voltant d’en Goku i en Vegeta, que en aquesta pel·lícula, són ells els que tenen la funció de secundaris. Dins els secundaris de la saga, els protagonistes de Super Hero, són en Satanàs Cor Petit i en Son Gohan. No faltaran tampoc les aparicions de la Bulma, en Krilin, en Trunks o en Son Goten. El que s’ha quedat a la banqueta ha estat el Follet Tortuga. Una pena perquè hauria estat interessant veure quina seria l’aproximació tindria aquest personatge en l’actualitat.
Pel que fa a la pel·lícula, pren dos conceptes molt coneguts pels fans de Bola de drac de tota la vida. L’exèrcit de la cinta vermella de la primera sèrie i la saga d’en Cèl·lula de Z. A partir d’aquí ens presenta un nou exèrcit de la cinta vermella que planifica crear uns nous androides amb un successor del doctor Gero, el doctor Hedo. En Satanàs Cor Petit lluitarà per fer-se més fort per acostar-se al nivell dels Saiyans, mentre que intentarà que en Son Gohan estigui menys per a la feina i més per passar temps amb la Pan, la seva filla, i per entrenar-se.
El guió fa bé en posar el focus sobre aquests personatges i compta amb moments que podrien ser prescindibles, com el tema de les mongetes o la invocació del drac, però que són marca de la casa i els seus responsables no han volgut prescindir d’aquests moments icònics, malgrat que siguin gratuïts i només siguin fan-service.
La pel·lícula és un festival de nostàlgia, batalles i lluites al pur estil Bola de drac. La fórmula no deixa de ser repetitiva i no ens enganyem, tampoc és innovadora, però funciona i continua enganxat a públic de totes les edats. La pel·lícula la poden gaudir tant els nostàlgics, com els que s’han enganxat en els últims deu anys, com aquells que la vegin per primera vegada.
Crec que cap fan es pot sentir decebut de Super Hero perquè els personatges mantenen l’essència i no pretén trencar res, simplement que ens sentim còmodes amb allò que ens agrada i ja coneixem. Amb això encerta de ple.
Dragon Ball Super: Super Hero té una trama tancada, amb moments d’humor i drama i amb un grapat d’acció. El que més destaca de diferent és l’aspecte visual. Continua essent animació tradicional, però amb alguns elements digitals, no obstant això, es nota que està pensada pel cinema perquè tot és molt més detallat i les batalles són espectaculars.
Potser l’element que m’ha fallat és la música. No fa servir cap dels temes que coneixem i tampoc hi ha cap tema vocal, com acostumen les pel·lícules. Ha faltat l’element musical que ens acompanyi a sentir-nos dins de Bola de drac.
