Cuatro Fantásticos

Tercera adaptació perpetrada per Fox del primer còmic de Marvel, Els quatre fantàstics, i es pot dir que és la tercera ficada de pota, en aquesta ocasió monumental. Primer de tot us poso en antecedents pels que no sàpiguen de què va la cosa. A principis dels anys 90 l’editorial Marvel estava en bancarrota. Per sortir del forat va malvendre els drets cinematogràfics d’alguns dels seus personatges més populars, entre ells la primera família i pedra fundacional de Marvel, Els quatre fantàstics, a Fox. Contràriament, els drets televisius i de merchandising d’aquests personatges continuen en mans Marvel, pel la qual cosa la casa de les idees és la primera interessada que aquestes pel·lícules funcionin per vendre més merchadising. El cas és que el contracte amb Fox obliga a aquesta a fer-ne pel·lícules regularment si no vol que els drets tornin a Marvel sense que aquesta hagi de pagar un cèntim. Després d’haver recuperat a Daredevil, perquè Fox va ser incapaç de treure a temps una nova pel·lícula, la productora no estava disposa a que li passés el mateix amb Els quatre fantàstics.

Fox ja va fer una pel·lícula d’Els quatre fantàstics al 1994 dirigida per Roger Corman que no es va estrenar enlloc. Era una versió molt fidel al còmic, però era pura sèrie B, gairebé Z. La intenció de Fox no era fer una bona pel·lícula, tant sols fer-ne una per conservar-ne els drets. La seva intenció tampoc era estrenar-la ja que la mala imatge de la mateixa podria perjudicar a futures pel·lícules dels personatges. Al 2005 i 2007, Fox va tornar a fer dues pel·lícules protagonitzades per Reed, Sue, Johnny i Ben que no van donar en rendiment econòmic esperat. Malgrat no ser males pel·lícules, no deixaven de ser una versió molt descafeïnada del còmic i el què és pitjor, eren completament infantils. 7 anys després, quan s’acostava el moment de la caducitat dels drets, Fox va iniciar la preproducció a corre-cuita d’una nova pel·lícula que ja va néixer malament, només pensant en els drets i sense cap tipus de motivació artística. Del resultat d’aquesta, ara us en parlaré.

Primer de tot, Cuatro fantásticos poc té a veure amb els personatges del còmic que ens els faci reconèixer. El concepte de família d’exploradors i imaginautes no apareix enlloc. La seva font d’inspiració no són els còmics creats per Stan Lee i Jack Kirby, sinó que ho són els de la línia Ultimate, una versió d’un univers paral·lel creat per Marvel al 2004 per donar una visió més actual de l’origen de Reed Richards i companyia. La pel·lícula es divideix clarament en dues parts d’uns 45 minuts cadascuna. La primera ens presenta els personatges i no està del tot malament si oblidem el material original que està adaptant. El principal problema és que s’allarga en excés, és insubstancial i al final resulta avorrida. Però, malgrat els seus defectes, com la presentació del malvat Victor Von Domm, que podria ser el vostre veí estrany enlloc del personatge que va inspirar a George Lucas quan va crear Darth Vader, podria ser acceptable. El despropòsit comença a partir del moment en el qual els protagonistes adquireixen els poders. Ni el guió, ni el diàlegs, ni els efectes especials, vergonyosos per un producció d’aquestes característiques, tenen perdó. La part final és la que de debò et venen ganes de marxar corrents del cinema. El despropòsit arriba a uns nivells tant insultats que al final resulta insubstancial que la Torxa Humana sigui negre, o que els uniformes siguin de pena. La pel·lícula té problemes molt pitjors que aquests, que fins i tot se li haurien pogut perdonar si la pel·lícula hagués estat bona. Igualment, per què adaptar aquests personatges i no uns altres si no els tractes com una família? Ni tant sols Johnny i Sue, que són germans, es comporten com a tals. Reed i Ben representa que són amics de debò, però s’abandonen mútuament en els moments més crítics. Això no són amics! Per no parlar de la tímida insinuació de possible relació entre Reed i Sue al principi que acaba en absolutament res.
Amb aquesta pel·lícula Fox i el seu director, Josh Trank, s’han carregat el futur cinematogràfic d’aquest personatges per anys i panys. Ni Marvel, si recuperés els drets, seria recomanable que fes res amb ells durant una temporada.

No parlaré dels problemes del rodatge i de la mala relació de Trank amb els actors i els directius de Fox perquè darrerament tots els implicats ha fet pública tota la merda que va haver durant el rodatge. Així que us serà molt fàcil de trobar aquesta informació que us ajudarà a entendre el despropòsit de pel·lícula que ha sortit. Malgrat ser el fracàs comercial més sonat de l’estiu, Fox no renuncia a fer-ne una segona part per allò que comentàvem de no perdre els drets.Vergonya!

Pel que fa als actors, la pel·lícula se la recordarà com dels pitjors càstings de la història del cinema. Miles Teller, recent sortit de l’aclamada Whiplash recorda més als seus personatges de Project X o Noche de marcha que no pas a l’intel·ligent Reed Richards, que no passa de ser una versió futurista de McGyver. Michael B. Jordan és més un personatge de Fast & Furious que altra cosa. Kate Mara no passa de ser una versió femenina de Charles Bronson. I acabo amb Jamie Bell que en els seus moments de glòria està convertit en un monstre de pedra que es passeja sense calçotets, però tranquils, al contrari que el Dr. Manhattan de Watchmen, la transformació li ha fet perdre els seus òrgans sexuals.

Amb sinceritat, passeu pàgina. Entenc que si us agraden els personatges us piqui la morbositat, però ni per això val la pena. Aquests Cuatro fantásticos tenen molt poc de fantàstics, tant poc que ni s’arriben a anomenar com a tals a sí mateixos, malgrat que ens ho deixin a la punta de la boca. Cuatro fantásticos està fora de la seva època, sembla una pel·li de superherois dels anys 90 que no hagués desentonat al cantó de Batman & Robin i els seus amugronats uniformes.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.