Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere, malgrat que l’hora i mitja que dura passa ràpida i resulta entretinguda. Cobweb recorda moltíssim a Antlers, però amb molts menys diners.

La pel·lícula ens explica la història de Peter, un nen de vuit anys que pateix assetjament a l’escola. Viu en una casa fosca i tètrica amb el seu pare i la seva mare. Els pares en principi semblen normals, però aviat descobrirem que no ho són pas gens quan comencem a veure maltractes en el nen. No faltarà l’abnegada professora que va més enllà de la seva responsabilitat i que descobrirà que alguna cosa no funciona a casa a través dels seus dibuixos.

Si us fixeu, l’argument podria ser el mateix que altres dotzenes de pel·lícules de terror. El cas és que el desenvolupament de premissa no va més enllà del que ja ens puguem imaginar. El millor està en el terç final, que sense fugir de la previsibilitat, que pesa com una llosa a la pel·lícula, ofereix un grapat de moments sanguinaris que fan esgarrifances.

Els pares del nen són Lizzy Caplan, la protagonista de la segona temporada de Castle Rock, i Antony Star, en Homelander de The Boys. Tots dos estan fantàstics i són el millor de la pel·lícula. Val a dir que en la ficció mai guanyarien el premi als pares de l’any. El càsting sembla ser confeccionat en seleccionar el pitjor pare i la pitjor mare d’una sèrie de ficció dels darrers anys.

Cobweb està ambientada durant la setmana prèvia de Halloween, una setmana molt celebrada pels fans del cinema de terror i unes dates fantàstiques per ambientar aquestes pel·lícules. Malgrat que inicialment juga amb Peter sobre el fet de contactar amb alguna cosa sobrenatural, la cosa ens portarà cap a un altre terreny. El mateix passa amb els pares que sotmeten al seu fill a càstigs extrems, però que el seu comportament evoluciona a una protecció. Òbviament, mal executada, perquè aquest parell no giren rodó.

El secret de la pel·lícula es manté fins al darrer terç, que ja hem dit abans que és el millor. Quan la cosa podria haver descarrilat, el final arregla la pel·lícula, malgrat que mai deixa de ser absolutament previsible. Al contrari que li passa a altres produccions de terror, aquesta millora quan es mostra més explícita.

Malgrat que sigui entretinguda, Cobweb es va difuminar davant l’estrena, amb poques setmanes de diferència, de Talk To Me, la qual té tots els valors que li falten a aquesta.