Comencem les crítiques de l’any amb de la darrera pel·lícula del Serra bo, del que fa pel·lícules d’èxit divertides, eficaces i entretingudes. No Albert, no ets tu, és en Jaume Collet-Serra. Lamentablement, vivim en un país en què les pel·lícules d’entreteniment, que són la base perquè hi hagi indústria, són menystingudes per la crítica nostrada. Propostes com Escape Room i Carry-On no ocupen els mateixos minuts, ni línies en els mitjans que els Alcarràs, les cases en flames o l’última del Serra que no mira curts. Fer pel·lícules que guanyin premis està molt bé, però també ho està fer pel·lícules ben fetes que diverteixin al públic. Fins que no entenguem això, la creació d’indústria serà impossible i, per tant, les pel·lícules amb més capital privat que subvencionat, seran minoritàries o inexistents. Molts direu que Carry-On no és una pel·lícula catalana. Segons el que estableix la indústria no ho és perquè mana la procedència del capital, però el director és català i, doncs, si algú la considera catalana, el beneeixo.
Carry-On és un thriller ple de tensió i ritme, que ha estat el gran èxit d’aquest Nadal a Netflix, convertint-se en una de les seves pel·lícules més vistes, protagonitzada per Taron Egerton i Jason Bateman.
La trama de Carry-On ens trasllada en un aeroport la nit de Nadal. Un agent de seguretat de l’aeroport serà amenaçat que si no deixa passar una maleta, mataran a la seva xicota embarassada de poc. L’agent intentarà fer el que li diu el terrorista i mirar d’avisar als seus companys del que està passant, sense que els dolents se n’adonin.
Ja aviso que qui busqui lògica i un guió sòlid, que giri full. Carry-On no juga això. Aquesta història està plena de forats i situacions increïbles que no es produirien mai en la realitat. El guió està al servei de l’espectacle i els focs artificials que ens regala la pel·lícula, són de primera. La veracitat queda oblidada pel bé que ve que t’ho estàs passant mentre la veus.
La solidesa de la proposta es veu reforçada per dos actorassos que mantenen una energia desbordant tota l’estona com són Taron Egerton i Jason Bateman. Egerton ja estem acostumats a veure’l com a heroi, tot i que aquí te’l presenten com una persona gens interessada en la seva feina. Tu saps que és el protagonista de Kingsman i que, per tant, complirà com el que més. Al final el que ha d’aconseguir Egerton és que l’espectador es posi en la seva pell, cosa que aconsegueix de sobra. Bateman sorprèn més perquè no estem acostumats a veure’l de dolent, però que bé que ho fa. És d’aquells actors que sempre funcionen i que què voleu que us digui, des de l’època que feia produccions adolescents com Teen Wolf 2 i la sitcom, The Hogan Family, ens té el cor-robat.
La carrera de Jaume Collet-Serra als Estats Units és molt meritòria. Més enllà de pel·lícules d’encàrrec de gran pressupost com Black Adam o Jungle Cruise, Collet-Serra destaca en propostes més pròximes a la sèrie B de terror com House of Wax i The Orphan, o en els esplèndids thrillers d’acció protagonitzats per Liam Neeson com Unknown, Non-Stop, Run All Night i The Commuter, amb menció especial a aquesta meravella amb tauró gegant que és The Shallows amb Blake Lively.
Malgrat que alguns crítics l’hagin comparat amb Die Hard 2 per menystenir Carry-On, no tenen res a veure a part de compartir un aeroport com escenari. Per la mateixa regla de tres, companys, La terminal també és Die Hard sense Nadal.
Carry-On és també una pel·lícula de Nadal en què es permet utilitzar el Last Christmas de Wham en un moment d’acció, que sincerament no encaixa per res, però que resulta molt divertit per com es produeix aquesta escena de l’autopista.
Potser l’únic defecte que li trobo és que és massa llarga. Netflix s’obstina a fer pel·lícules de dues hores o més quan aquesta era perfecte per a 100 minuts. Redueixes les trames secundàries d’alguns protagonistes i et centres només en la principal i ja ho tens.
Quan la mireu, deixeu-vos endur només amb l’ànim de passar una bona estona. Si busqueu una bona proposta d’acció de pressupost mitjà com les que es feien al vuitanta, que enyorem molt, Carry-On no us decebrà.
