Després d’uns anys perdut i oblidat, Neil Jordan torna més en forma que mai. Jordan reincideix en diversos temes i obsessions que l’han marcat a la seva carrera cinematogràfica amb Byzantium. Al tractar-se de vampirs, i tenint en compte que la pel·lícula no és en

Jason Reitman, fill del mític director de Los cazafantasmas, va fer-se un nom propi a la indústria amb pel·lícules com Grácias por fumar, Juno i Up in the air. La seva següent pel·lícula, Young Adult, va ser un entrebanc inesperat del que tots esperàvem que

Dallas Buyers Club ens arriba massa tard, si tenim en compte que va ser una de les nou nominades enguany a l’Oscar a la millor pel·lícula. Finalment se’n a va endur tres, dos d’ells en la categoria d’interpretació per Matthew McConaughey i Jared Leto. No

Rob Thomas, creador de la sèrie de televisió Veronica Mars, va aconseguir reunir els diners necessaris per fer realitat el seu somni i el dels fans de la sèrie; fer-ne una pel·lícula gràcies a una campanya sense precedents de crowfunding a través de Kickstarter. Estrenada

Què és el primer que vaig pensar després de veure la seqüela de 300? “És millor del que em pensava”. No sabria com interpretar-ho perquè les expectatives que havia posat a aquesta innecessària seqüela eren molt dolentes. I més tenint en compte que els darrers

Adaptació moderna del curts animats per a televisió dels anys 60, Peabody’s Improbable History, que no van tenir repercussió més enllà dels Estats Units. Peabody és un gos molt intel·ligent que té una màquina del temps amb el que viatja al cantó del seu fill adoptiu,

Pel·lícula britànica de pressupost reduït protagonitzada per Steve Coogan i Judi Dench, que va ser una de les nominades a millor pel·lícula en els Oscar. Basada en una història real, ens narra la història de Philomena, una anciana que busca el seu fill, el qual

Spike Jonze arriba amb una nova pel·lícula imprescindible i diferent, com totes les de la seva filmografia. Herprobablement sigui més accessible i comercial, si és que aquesta paraula es pot aplicar al seu cinema, que no pas Cómo ser John Malkovich o El ladrón de

La darrera pel·lícula protagonitzada per Robert Redford entra en aquest nou gènere de persona atrapada en un lloc, on l’acció passa en un sol escenari. Diga-li Buried en un taüt, Gravitya l’espai o Cuando todo està perdidoen una barca que s’enfonsa. De les que he

Absolutament innecessari remake del clàssic de Paul Verhoeven del 1987, que es carrega tota la ironia i càrrega política que contenia la pel·lícula. La subtilesa deixa pas a l’evidència en un cinema que no estimula les neurones de l’espectador. Aquest missatge va dirigit a qualsevol

Primera pel·lícula rodada en cinema que utilitza l’animació stop-motionamb figures de Lego. La pel·lícula pot ser igual d’excessiva que El lobo de Wall Street, però clar, en un altres termes. Ho dic perquè no para, estan passant coses constantment i no dóna treva a l’avorriment.

Alexander Payne ens va guanyar el cor a Entre copas, malgrat que les seves dues pel·lícules anteriors, Electioni A propósito de Schmidt,  també ens havíem entusiasmat. Però està clar que va haver un abans i un després a la seva carrera a partir de la