Excel·lent nova pel·lícula de David Fincher, que com sempre, és tot esdeveniment. Si hem de buscar un referent a la seva filmografia, Perdida estaria més en la línia de Zodiac. Els pilars de la pel·lícula són dos. Primer, òbviament, la direcció. David Fincher és un

Kevin Macdonald, director de L’últim rei d’Escòcia, no és un realitzador que s’hagi decantat mai pel gènere fantàstic. En els darrers anys ha dirigit un thriller periodístic, La sombra del poder, una d’aventures històriques, La legión del águila, o diversos documentals, com ara Marley. Per

I toca posar punt i final a Sitges 2014 amb les pel·lícules de dissabte, i un rànquing de les que crec que han estat les 10 millors pel·lícules del que ha estat, sense cap mena de dubte, el Festival de més nivell dels darrers anys.

El dijous va començar de manera excel·lent. Qui ens anava a dir que la primera seria la única producció bona que veuríem aquell dia. Parlo de Relatos salvajes, una pel·lícula argentina composada d’episodis al més pur estil Tales from the Crypt. Cadascuna de les històries

Més val tard que mai, però l’ingent quantitat de pel·lícules a veure no m’ha donat temps a fer les cròniques amb més puntualitat. Així que anem per feina i començo amb el penúltim article dedicat a Sitges, amb les pel·lícules projectades entre dimarts i dimecres.

Un dels plats forts del Festival debutava diumenge. Es tracta d’I Origins dirigida per Mike Cahill, el director d’Otra Tierra, que ja va triomfar al Festival farà pocs anys. Repeteix amb Brit Marlig com a protagonista, i s’hi afegeix Michael Pitt. I Origins toca, en

Ahir a Sitges van brillar per sobre de la resta dues pel·lícules: Young Ones i Dead Snow 2: Red vs. Dead. Començo per la primera, The Young Ones és una pel·lícula futurista amb molts elements de western. Al record venen produccions com Mad Max o

Un any més arriba el Festival Internacional de Cinema de Catalunya – SITGES 2014. Ahir va ser el primer dia, i ho va ser amb sorpreses. La pel·lícula inaugural va ser [REC4] que em va decebre, no només a mi, si no a la majoria

Hi ha pel·lícules que les construeixen els seus actors i que d’ells en depèn la seva qualitat final. La entrega és una d’aquestes. Tom Hardy i el malauradament desaparegut James Gandolfini són la base en la que s’aguanta aquesta pel·lícula, que la fa gran els

Nicolas Cage s’ha decidit a fer una pel·lícula seriosa. La coprotagonitza Tye Sheridan, un dels adolescents de Mud. Vista, resulta lògic pensar que el seu director, David Gordon Green,  hagi vist abans el film protagonitzat per Matthew McConaghey. Green abandona les comèdies que li havia

El hombre más buscado es basa en la novel·la d’espies, del mateix títol, escrita per John LeCarré. Al capdavant d’aquesta producció hi trobem a Phillip Seymor Hoffman, que interpreta a Gunther Bachmann, director d’una agència d’espionatge anti-terrorista, en el que ha estat, malauradament, el seu

Boyhood és més que una pel·lícula, és una experiència vital. Gravada al llarg de 12 anys, ha esdevingut un experiment cinematogràfic únic i difícilment repetible, donades les característiques en les que es mou la indústria. Boyhood mostra el creixement d’un nen des dels sis fins el divuit anys.