El hijo és un gir a la història de Superman i ens planteja la mateixa situació de partida, però amb una diferència, el nen d’un altre planeta que arriba a la Terra no es convertirà en l’heroi que salvarà la Terra, més aviat el contrari.

La última lección és una pel·lícula francesa força pertorbadora i interessant que vàrem poder veure a Sitges, però que li falta fons per ser una pel·lícula plenament satisfactòria. El protagonista és un jove professor que s’ha de fer càrrec d’una classe pilot integrada per alumnes

Jonathan Levine (Memorias de un zombie adolescente) dirigeix aquesta comèdia romàntica que inverteix els rols preestablerts en la comèdia de romàntica de l’home i la dona. Charlotte (Charlize Theron) és una de les dones més influents del món. Sofisticada i amb facilitat per qualsevol cosa.

Jacques Audiard (Un profeta) dirigeix aquest western basat en la novel·la de Patrick deWitt. Els protagonistes són Charlie i Eli, dos germans que treballen com a caça recompenses en l’Oregon de 1851. La pel·lícula, en clau de road movie, ens explica l’autodescobriment de la seva

Les pel·lícules basades en videojocs són un subgènere en ell mateix. Part del problema d’aquestes adaptacions és precisament aquest, la poca capacitat d’aquestes pel·lícules d’adaptar-se al llenguatge cinematogràfic. Curiosament, Pokémon: detectiu Pikachu, sense pretendre la grandiloqüència de les adaptacions de videojocs, s’adona que el secret

Thriller psicològic basat en la llegenda de l’illa de Flannan i protagonitzat per Gerard Butler, Peter Mullan i Connor Swindells. La pel·lícula ens narra com tres treballadors que viuen aïllats en un far, es topen amb un bot que conté una caixa amb una fortuna

Vagi d’entrada que aquest escrit no conté espòilers. Els hem fet tots en el programa especial que hem gravat i, per tant, us dirigim allí perquè tingueu la nostra impressió amb tot luxe de detall. Aquesta crítica, si la podem qualificar així, és emocional i

Warner i James Wan com a productor, ens porten a conèixer al director Michael Chaves, una nova promesa del cinema de terror sorgida dels curts, i repeteixen la jugada de David F. Sandberg amb Nunca apagues la luz. La pel·lícula es basa en una llegenda

Adaptació en anime de la novel·la de Yoru Sumino, un fenomen al Japó amb més d’un milió de còpies venudes, on prèviament ha tingut la seva versió en manga i en pel·lícula d’imatge real. El director és Shin’ichiro Ushijima, que ve de la televisió de

Des de la magnífica adaptació cinematogràfica d’It, Stephen King està essent font d’inspiració per tornar a adaptar algunes de les seves novel·les que només havien estat adaptades en la televisió en pel·lícules de sèrie B, aquest darrer cas és el de Cementerio de animales o Pet

Després del fracàs de crear un univers de superherois compartit a l’estil de Marvel Studios, Warner Bros. i DC Comics han optat que a produir pel·lícules en altres universos o que tot i compartir univers, la connexió sigui mínima. La primera pel·lícula que obre aquest

Ron Perlman va ser una de les presències més destacades l’any passat a Sitges. Ha trigat uns mesos, per finalment s’ha estrenat Asher, la pel·lícula que va venir a presentar no només en qualitat de protagonista, sinó sobretot en la seva nova faceta de productor.