Blog
Blog de crítiques de pel·lícules, notícies i esdeveniments del programa.
Werewolves within (Un hombre lobo entre nosotros)
Comèdia sobre homes llop que tot i que intenta ser una festa i fer-nos riure, no ho aconsegueix. La pel·lícula està produïda per Ubisoft i adapta un dels seus videojocs multijugador. Werewolves within és una mena de versió dels Deu negrets d’Agatha Christie i porta
Lamb
Pel·lícula de terror islandès amb tres intèrprets i un sol escenari. Dirigeix el debutant Valdimar Jóhannsson que es va endur el premi Citizen Kane a la direcció revelació, en el darrer Festival de Sitges. També va guanyar els premis a millor pel·lícula i millor interpretació
Bloodthristy
Les dones licantropes és d’aquells subgèneres que els queda molt terreny per recórrer. La pena és que aquesta pel·lícula no li sap treure gens de suc i se’n va per altres camins. Bloodthristy ens explica la història d’una cantant que després de triomfar amb un
The Deep House (La casa de las profundidades)
He de confessar que Bustillo i Maury, malgrat que els reconec la seva aportació en el cinema de terror francès, mai ha estat del meu gust. Ni la seva primera i més destacada obra Al interior, em va acabar de fer el pes. Després d’aquesta,
The Dry (Años de sequía)
Eric Bana protagonitza aquest drama sobre la investigació d’un crim, produït a Austràlia i dirigit per Robert Connolly. The Dry està basada en una novel·la de Jane Harper. La pel·lícula ens explica la història d’Aaron, un policia que torna al seu poble natal després que
Finch
Aquesta pandèmia ha estat dura per a Tom Hanks. Sigui com sigui, les seves tres darreres pel·lícules, totes elles molt bones, han acabat estrenant-se en plataformes quan estava previst que ho haguessin fet en cinema. Va passar, amb Greyhound que va acabar a Apple TV
Violation
La parella de directors canadencs Dusty Mancinelli i Madeleine Sims-Fewer, dirigeixen i escriuen aquesta pel·lícula, que també protagonitza Sims-Fewer que pertany a aquest subgènere del terror que és el Rape and Revenge. En destaquem un parell de títols com La última casa a la izquierda
The Last Duel (El último duelo)
Feia quatre anys que Ridley Scott no dirigia una pel·lícula, la darrera va ser el 2017 amb Alien Covenant. Aquest temps li ha anat que ni rodat perquè ens ha portat una molt bona pel·lícula. Scott és un director amb un talent espectacular que a
The Night House
David Bruckner, és un director sempre vinculat al terror. Després de fer episodis per V/H/S i Southbound, va demostrar que en solitari podia fer coses com The Ritual, faré servir el terme de moda actual, un folk-horror. En els darrers anys ha dirigit capítols de
Eternals
L’arrencada de la fase 4 de Marvel Studios està essent curiosa. Està plena de sèries i pel·lícules de personatges que si l’any 2008 ens haguessin preguntat si mai tindrien un producte audiovisual propi, hauríem esclatat a riure. La cosa es multiplica quan parlem d’Eternals, uns
Antlers: Criatura oscura
Nick Antosca (Channel Zero, Chucky) ha escrit el guió d’aquesta pel·lícula, basada en un relat curt escrit per ell mateix, The Quiet Boy. Alguns dels elements presents en aquesta pel·lícula estan basats en la seva infantesa a West Virginia, com el fet que la seva
Tres
Juanjo Giménez, responsable de Timecode, curt que va estar nominat a l’Òscar, debuta en el llarg amb Tres, que protagonitzen Marta Nieto i Miki Esparbé. La protagonista és una editora de so de pel·lícules que escolta de manera dessincronitzada. Com que això li impedeix fer
