La saga de Bèsties fantàstiques va néixer amb la idea per part de Warner d’expandir l’univers de Harry Potter, que tantes alegries va donar a Warner durant la dècada del 2000. Harry Potter va marcar a tota una generació, tant la dels lectors de les novel·les com la dels que veien les pel·lícules i van créixer amb elles.
Sense cap altra sèrie de novel·les amb les quals basar-se, Warner va contractar a la mateixa autora dels llibres, J.K. Rowling, perquè escrivís els guions d’una nova saga cinematogràfica, basada en el catàleg de Bèsties fantàstiques de la mateixa autora. En principi estava prevista que fos una trilogia, però finalment es va establir que series cinc llargmetratges que explicarien la història del món màgic entre el 1926 i el 1945 i comprendria altres països, no només el Regne Unit.
El cas és que J.K. Rowling no tenia cap experiència en guions de cinema i això es notava, tant en la primera part com en la segona. Essent conscients que en guió tenien un problema greu, el veterà Steve Kloves, responsable de tots els guions de les pel·lícules de Harry Potter, ha coescrit el guió d’aquesta juntament amb Rowling. Molt a pesar meu, he de dir que la presència de Kloves no es nota gens en la pel·lícula i el guió d’aquesta tercera arrossega les mateixes debilitats que els de les dues anteriors.
La situació pot ser complicada, ja que la intenció d’aquesta saga era mantenir viva la saga Harry Potter, però justament aquesta franquícia està fent més mal que no pas bé. Això es veu clarament en les xifres. Per començar, mai ha arribat a superar els 1.000 milions de dòlars que recaptaven les entregues de Potter. La primera de Bèsties fantàstiques en va recaptar 814, la segona 654 i aquesta tercera 365 a dia d’avui, cosa que posa en perill la continuïtat del Wizarding World.
Més enllà de les xifres, parlem de la pel·lícula. Pràcticament, em serviria el mateix que la crítica de les anteriors, perquè encerta i falla allà mateix, que encara resulta més greu perquè els seus responsables no han corregit els errors quan hi havia oportunitat d’arreglat. La sensació que em queda després de tres pel·lícules és que Rowling no té res a explicar o que pel que ens vol narrar, es pot fer en una pel·lícula i no pas en cinc. La cosa es resumeix en fer ballar el cap al voltant del personatge de Grindelwald, que per absurd de tot plegat ha estat interpretat per tres actors diferents, Colin Farrell en la primera, Johnny Depp en la segona i Mads Mikkelsen en aquesta tercera.
Però el pitjor de tot és que a pesar que no tinguis història i l’omplis amb material de serial de les tardes de la teletrés, que ho facis sense ritme, sense entretenir a l’espectador fora de moments puntuals, i que el metratge s’allargui innecessàriament. El guió no se sap exactament què et vol explicar i els personatges no estan ben tractats.
El planter d’intèrprets és magnífic, Mikkelsen, Eddie Redmayne, Dan Fogler i Callum Turner estan molt bé. Capítol a part per a Jude Law que és un jove Dumbledore fantàstic i que es mereixeria una pel·lícula sobre la seva vida com a professor de Hogwarts, per tal que pogués lluir-se com mereix i fugir de la telenovela. També vull parlar a part de Jessica Williams, que interpreta a Lally Hicks. Un personatge femení amb molta força i que ràpidament s’ha convertit en un dels favorits.
Sobre Ezra Miller, ja no sé si val la pena continuar insistint, però el seu Credence continua essent igual o més insuportable que en les anteriors entregues amb una interpretació molt forçada.
Tampoc la pel·lícula sembla tenir clar el públic al qual s’adreça, si a l’infantil, el juvenil o l’adult, perquè hi ha una mica de tot, cosa que resulta molt confusa.
Malgrat tot, té moments bons i flaixos brillants, com la fuga del germà de Newt o l’embolic i persecució de les maletes en la part final a Bhutan. I el millor moment, el retorn a Howgarts, encara que sigui d’aquella manera, amb pocs alumnes i molt poc temps, perquè només entrar a l’escola amb la música de John Williams, la pell se’t posa de gallina.
Visualment és espectacular. La fotografia i l’imaginari de la saga és boníssim, així com l’ambientació i la part de vestuari. En l’aspecte visual cap problema.
Bèsties fantàstiques: Els secrets de Dumbledore és una pel·lícula dispersa que no assoleix el seu objectiu principal per culpa d’un guió que cau en els mateixos errors que les dues pel·lícules anteriors, cosa que farà que molta gent llenci la tovallola en aquesta pel·lícula, si és que després d’aquesta s’atreveixen a fer-ne una altra sense fer els canvis necessaris que necessita la saga per refer-se.
