Western danès dirigit per Nikolaj Arcel, responsable d’Un asunto real (2012) també amb Mads Mikkelsen. En aquesta ocasió adapta el llibre “The Captain and Ann Barbara” d’Ida Jessen que es basa en personatges històrics per construir una història de ficció, ja que hi ha molt poca cosa documentada sobre Ludvig Kahlen en el període de la pel·lícula.
Any 1755. Ludvig Kahlen és un capità de família molt humil que de tornada d’Alemanya i pels serveis prestats, demana al rei que li concedeixi unes terres a la península de Jutlàndia per poder conrear i establir una colònia per mandat del rei. Aquelles terres estan apartades de tothom i tots els intents de cultivar-hi res han fracassat, per la qual cosa, els assessors del rei no tenen cap problema a donar-li el terreny. Si aconsegueix cultivar alguna cosa i fundar una colònia obtindrà el títol nobiliari que desitja desesperadament. Kahlen té un cultiu que considera infal·lible per a qualsevol mena de terra. Un cop allí es trobarà amb un problema inesperat. En aquelles terres viu l’autoproclamat governant, un tal Frederik De Schinkel, un tirà que s’ha construït un palau i que afirma que les terres són seves, sense res que ho avali. Que allí s’hi hagi instal·lat Kahlen amb la intenció de fundar una colònia és una cosa que no pot tolerar si vol mantenir la seva situació privilegiada, així que farà l’impossible per fer-lo marxar, cosa que desencadenarà una onada de violència en una lluita que no deixa de ser de David contra Goliat.
Bartarden és un western extraordinari que homenatja als clàssics del gènere que va signar Clint Eastwood, només canvia l’any i la situació geogràfica.
Mads Mikkelsen ens regala una nova interpretació excel·lent. Sota aquest home dur i inflexible, a poc a poc li veurem el cor quan comenci a apreciar els personatges que orbitaran al seu voltant i construeixi una estranya família. Primer amb Ann Barbara qui l’acull juntament amb el seu marit. Ambdós s’amaguen de De Schinkel, pel qual havien treballat, perquè ara els vol mal. Ann Barbara sembla que tindrà poc pes quan comença la pel·lícula i s’acaba convertint en la coprotagonista. També amb Anmai Mus, una nena gitana orfe que trobarà en Kahlen la figura paternal que necessita. La nena s’haurà d’enfrontar amb els prejudicis típics de l’època quan arribin els primers colons. Acabo amb Schinkel, interpretat magníficament per Simon Bennebjerg, a qui arribes a odiar. Es tracta d’aquells malvats tan malvats que riuen i s’ho passen la mar de bé amb les seves accions sàdiques.
La direcció d’Arcel és impecable. Plànols panoràmics amb la immensitat d’un territori salvatge, típics del western, així com els moments de violència dura i contundent que fan molt de mal. Tot i que és una pel·lícula de ritme lent, no deixen de passar coses grans. En tot moment et manté atrapat en aquesta història que arriba més enllà de l’enfrontament final.
Amb un pressupost de 9 milions de dòlars, molt elevat per una pel·lícula europea, Arcel fa que sigui molt més gran i més cara. De fet, sembla una superproducció independent.
Bastarden és una molt bona pel·lícula, acabes apreciant a tots els personatges i sents tristesa quan els passen coses dolentes o el protagonista ha de prendre determinades decisions en què s’haurà de debatre si és més important la família o l’objectiu que s’ha posat a la vida. Sentireu la solitud i el fred en una pel·lícula que només us demana que la deixeu fer perquè us regali una de les millors experiències cinematogràfiques de l’any. Una mescla de western, drama històric, drama familiar i pel·lícula d’època. Rarament, veureu res igual tractat amb tant de cor i sensibilitat.
