Des de que al 1992 s’estrenés El ejército de las tinieblas s’ha parlat moltíssim d’una nova entrega de la saga The evil dead (Posesión infernal). Un cop Sam Raimi va quedar alliberat d’Spider-mansemblava que la cosa tiraria endavant tard o d’hora. La primera senyal va arribar amb la magnífica Arrástrame al infierno, la qual compartia un univers molt semblant amb The evil dead. La segona no deixaria tant gust de boca entre els fans, parlo del remake del 2013 que va dirigir Fede Álvarez. Amb un deute pendent al fandom, Sam Raimi va posar en marxa la maquinaria perquè això es produís. Fins i tot es va arribar a parlar d’una segona entrega d’El ejército de las tinieblas i d’una pel·lícula que uniria a Ash amb la protagonista del remake. Finalment, en un moment en què els estudis de Hollywood cada vegada arrisquen menys, la continuació de la saga s’ha materialitzat a la televisió, concretament el canal Starz. Si anys enrere ens haguessin dit que la nova entrega d’Evil dead seria en format sèrie no ens ho haguéssim cregut, però ara les coses són diferents. La llibertat creativa i artística que tenia el cinema ha desaparegut, almenys en els circuits comercials, i aquesta ha passat a la televisió. Ja fa anys que ho veiem amb un munt de sèries de qualitat. Però tot i així, l’aposta de tornar a Posesión infernal era arriscada. Si es volia mantenir l’esperit de l’original, els ingredients de comèdia, horror i gore havien de ser molt presents. Més enllà del sexe gratuït de les produccions d’HBO o Starz, existia lloc pel gore i lo grotesc? Si no era així, no tenia sentit tirar endavant. Per sort Starz ha donat total llibertat creativa a Sam Raimi i el seu equip de tota la vida. Ash vs Evil dead és tot allò que el fan havia desitjat que fos la continuació de la saga.
Ash vs Evil dead tindrà una durada de 30 minuts, a l’estil Californication, excepte el pilot que dura un quart d’hora més. Concentrem-nos en aquest primer capítol que ha estat dirigit pel mateix Sam Raimi. I com es nota! Raimi és un dels millors directors de la seva generació, ho ha demostrat una vegada i una altra en els projectes més personals. Curiosament quan menys funciona Raimi és en els projectes d’encàrrec, com For the love of the game o Oz the great and powerful. Per sort a Ash vs Evil dead està en la seva salsa i fa el que millor sap fer. Raimi aconsegueix en el pilot que la barreja entre terror, humor i fàstic funcioni a la perfecció, com un engranatge de tres peces. Cal dir que és el seu terreny i no exagero quan dic que Raimi va ser l’inventor d’aquest gènere, molt copiat, amb resultats molt irregulars. Mai ningú ha superat el que va fer ell a The evil dead. Per sort la nova sèrie està en bones mans. Raimi no dirigirà la resta de capítols, però és manté com a productor executiu i guionista al cantó del seu germà Ivan, del productor Robert Tapert i del gran protagonista, l’incombustible Bruce Campbell.
Campbell recupera a Ash Williams quasi 30 anys després d’El ejército de las tinieblas. Cal tenir en compte que la sèrie parteix del final que es va estrenar en cinemes, el del supermercat, i no el que es va estrenar a Sitges aquell any, que era el que volia Raimi, que era una paròdia del final d’El planeta dels simis. El final que coneixem i que ha quedat és el de la botiga on treballa. El cas és que han passat els anys, Ash treballa o en la mateixa botiga o en un semblant, condueix el mateix cotxe, el clàssic Oldsmobile propietat de Sam Raimi, i viu en una caravana. La sèrie juga amb el sentit de l’humor i amb lo fracassat que ha estat Ash en la seva vida rutinària. No serà fins que tornin els dimonis quan la imatge d’Ash tornarà a ser heroica i es dedicarà a fer allò pel qual ha nascut en una escena antològica que és per aixecar-se del sofà i començar a aplaudir ben fort.
Els 40 minuts de durada del pilot es fan molt curs i tenim ganes de més, molt més. Per sort només caldrà esperar una setmana. El pilot és dels millors que s’han vist a la televisió en anys i en ell no paren de succeir coses. En només aquest minuts passen més coses que en una temporada sencera de The walking dead. No us explicaré res més sigueu vosaltres que descobrir les millors escenes del pilot, que són pràcticament totes. I sobretot, ni se us acudeixi llegir el Necronomicon!
