Spin-off de l’excel·lent film de terror dirigit per James Wan, Expediente Warren: The Conjuring, centrat en la nina Annabelle que protagonitzava el pròleg. La idea de fer una pel·lícula sobre la nina va sorgir de la ment de James Wan. A la velocitat de la llum, New Line Cinema va recollir el guant i es va posar a preparar en temps rècord aquest spin-off. Annabelle s’estrena poc més d’un any després que ho fes Expediente Warren, imagino que per allò de que no es refredi l’èxit. Amb Wan fora de l’equació, ja que ha decidir abandonar el cinema de terror per passar a dirigir la propera pel·lícula de la saga A todo gas, New Line va escollir ràpidament i sense pensar-s’ho al nou director. John R. Leonetti, que va ser el director de fotografia d’Expediente Warren, va ser triat per la productora per no trencar amb l’aspecte visual de la saga. Un cop vista la pel·lícula, és de calaix que New Line tenia que haver-se preocupat més en trobar un director amb suficient nivell o experiència, enlloc de basar la seva decisió en només l’aspecte visual. Està clar que això passa per les presses, per no tenir ganes de buscar un director i limitar-te a agafar el que tens més a mà. L’ambició econòmica de New Line ha acabat passant factura a la qualitat d’una pel·lícula que s’ha fet amb molta pressa. Les presses es noten en tots els elements de la pel·lícula, entre ells el guió, que lluny de voler crear una història original, tira de manual, canvia quatre frases i acaba sortint un film de terror amb tots el tòpics. Si alguna cosa no pot ser una bona pel·lícula de terror és previsible i Annabelle ho és fins a l’infinit.
Annabelle ha cabrejat molt als fans, primer perquè venim d’una pel·lícula excel·lent com Expediente Warren, i trobar-se amb això ha suposat una autèntica decepció. Admeto que la vara de mesurar seria una altra si abans no hi hagués hagut Expediente Warren. La pel·lícula no està mal feta, però es nota massa que només l’han feta per fer calaix i han abandonat en la seva producció qualsevol pretensió artística.
La pel·lícula ens explica, innecessàriament, els orígens de la nina Annabelle i el perquè de la seva maledicció, que recorda molt, per no dir que són els mateixos, a les del ninot més il·lustre del cinema de terror, Chucky. Però Annabelle no parla, ni tampoc es mou com esperem que faci. Simplement es dedica a fer el mateix que un vulgar fantasma. Sincerament, esperàvem més d’aquesta nina. Crec que la idea original de la pel·lícula, que era desenvolupar la història de les universitàries del pròleg d’Expediente Warren, hagués estat més encertada, deixant els fets que porten a la possessió de la nina com un misteri, o bé, si els productors tenien una necessitat imperiosa d’explicar-ho, fer-ho a través d’un flashback. Però a part de tot això, el problema el problema principal de la pel·lícula és que no fa por, i la nina no dóna el mal rotllo que hauria de transmetre.
