Tokarev és aquell típic producte que pot esdevenir un plaer culpable. La pel·lícula suposa el debut a Hollywood de Paco Cabezas, un realitzador, que a part d’Aparecidos, no és del meu gust. Tant Sexykiller com Carne de neón crec que són dues pel·lícules horroroses. Sobretot la última. Amb aquests precedents i amb un Nicholas Cage en el punt més baix de la seva carrera, vaig començar a veure Tokarev. Un cop vista, la pel·lícula no pretén res més que ser una altre versió de Venganza, canviant a Liam Neeson per Nicholas Cage.
Cage interpreta a un pare de família que ha refet la seva vida després de treballar per la màfia. Una nit la seva filla és assassinada en un assalt que té lloc a casa seva. Quan la policia dictamini que l’arma del crim pertany als russos, aquest relacionarà l’assassinat de la seva filla amb el que va cometre ell, juntament amb els seus socis, contra un missatger de la màfia russa. Un ajustament de comptes que aquests han tardat anys en saldar.
Tokarev és dolenta, sí. No s’aguanta per enlloc, també. Però veure a Nicholas Cage durant hora i mitja repartint hòsties a tort i a dret té el seu morbo. El guió és absurd, les interpretacions lamentables, el final previsible, però malgrat sigui un sense sentit, té un bon ritme que et manté enganxat durant l’hora i mitja de pel·lícula.