Robert Downey Jr. aparca temporalment el seu paper de Tony Stark/Iron Man per posar-se en la pell d’un individu més normal. L’actor de Los Vengadores interpreta a Hank Palmer, un advocat sense escrúpols, d’aquells que no tenen cap sentiment de culpabilitat a l’hora de defensar a culpables mentre tinguin els diners per pagar la seva desorbitada minuta. Com ha arribat Hank a ser un advocat arrogant i triomfador amb una vida professional plena, però amb una vida familiar a punt d’ensorrar-se? Això és el que ens explicarà la pel·lícula al llarg de dues hores i quart. Tot es precipita quan rep la notícia de la mort de la seva mare i ha de tornar al seu poble natal, a Indiana. Allí es retrobarà amb el seu pare, el jutge del poble, amb el que fa anys que no es parla. El que havia de ser una visita ràpida no ho serà, ja que el pare serà acusat d’haver atropellat deliberadament a un criminal, que va fer engarjolar en el passat, el qual acaba de sortir de la presó. El juez desgranarà la relació entre els diferents membres d’aquesta família i els fets del passat que els han portat al punt que són ara.
Les relacions familiars que podem veure a la pel·lícula, són tant complexes i tenses al mateix temps que m’han recordat a les d’Agost, la pel·lícula protagonitzada per Meryl Streep. Malgrat que El juez podria entrar en el que coneixem com a gènere judicial perquè part de l’acció transcorre en el judici del pare de Hank, jo no la qualificaria així perquè, al final, saber si el pare va atropellar o no al criminal és el de menys. El judici en realitat és el catalitzador perquè pare i fill es sincerin mútuament, perquè ho deixin anar tot i cadascú exposi el perquè van fer el que van fer. El que veritablement importa a la pel·lícula és la història que va canviar aquesta família. En moments claus d’El juez és desencadenen un tsunami de sentiments que acaben convertint El juez en una pel·lícula de pura emoció.
El pilar fonamental en el que se sustenta El juez són els seus dos actors principals: Robert Downey Jr. i Robert Duvall. Una parella d’actors amb una química extraordinària que fa que la pel·lícula funcioni en els moments que no ho hagués fet amb uns altres actors. Veure actuar junts a Robert Downey Jr. i Robert Duvall és un autèntic regal, dos actors magnífics que al ajuntar-se, encara es creixen més i un fa millor a l’altre. És tot un plaer veure’ls junts, ja que són capaços de mostrant-nos aquesta relació entre pare i fill sustentada en l’amor, però que a través de les decisions que han arribat a prendre al llarg dels anys, com veiem d’inici, t’indueixen a pensar el contrari.
Si El juez no us toca d’alguna manera, és que sou de pedra
