
Els Boxtrolls són unes criatures subterrànies que, degut als tripijocs dels que manen a la superfície, han estat acusats de tot tipus de crueltats, però en realitat els Boxtrolls són incapaços de fer mal a ningú. Entre els Boxtrolls viu Eggs, un nen humà que ha estat criat per aquestes criatures, i que se sent part d’ells, fins que descobreix que en realitat és humà, una espècie de la que no en sap pràcticament res. Eggs intentarà que els humans canviïn la mentalitat hostil envers els Boxtrolls.
Malauradament el resultat final d’Els Boxtrolls es queda molt lluny del que ens van oferir les seves anteriors pel·lícules. No és que sigui una mala pel·lícula, però de les tres de Laika és la més fluixa. No puc amagar la decepció que m’ha suposat. Això sí, tècnicament està al mateix nivell prodigiós de les anteriors. L’animació stop-motion, combinada amb animació 3-D, i la recreació del món on es mouen els protagonistes és impecable, però en canvi no ho és el guió o els personatges que mai t’arriben a emocionar. El Boxtrolls és la més fluixa de les seves pel·lícules a nivell argumental i de profunditat de personatges. El nen protagonista no emociona com ho feien Coraline o Norman.
A Els Boxtrolls li manca aquella màgia i ànima que tenen Els móns de Coraline i Paranorman, que tant bé van connectar amb el públic. Malgrat lo atractiu de lo visual d’Els Boxtrolls, aquesta acaba resultant desesperadament freda. Sembla com si haguessin concentrat tot el temps de producció en la qüestió artística, despreocupant-se del guió, com si aquest els fos igual. En certa manera, i continuant la metàfora de la pel·lícula, els Boxtrolls reals serien els guionistes i els que viuen a la ciutat, el departament d’art. Una pena, però com que sabem que són capaços de fer-ho bé, encara creiem amb Laika!