El niño y la bestia

Farà tres anys Mamoru Hosoda estrenava Wolf children, un extraordinari anime que va ser el seu èxit més gran després d’haver estrenat al 2006, La niña que saltaba a través del tiempo i al 2009, Summer wars. El niño y la bestia suposa la confirmació de Mamoru Hosoda com a gran cineasta japonès, després de la jubilació de Miyazaki. La pel·lícula ha estat produïda per l’Studio Chizu, que no és Ghibli, però la relació entre els personatges i el món animal tenen molt de Miyazaki. A Wolf children, Hosoda, ja va demostrar del que era capaç, i en la seva darrera pel·lícula ens ha tornat a emocionar com feia temps que no passava, amb una meravellosa i tendra història d’amistat entre un nen orfe i una bèstia d’un altre món.

Kyuta és un nen solitari que deambula pels carrers de Shibuya, el popular barri de Tokio. Kumatetsu és una bèstia, un malhumorat i mandrós guerrer que prové del món mitològic de Jutengai, habitat per bèsties amb rostre animal. Kyuta decideix anar a viure amb Kumatetsu fora del món humà, per fer-se més fort. Kumatetsu l’educarà en les arts marcials. Al principi discutiran per tot, però mitjançant l’aprenentatge aniran formant un lligam molt estret. La seva relació mestre-alumne evoluciona cap a una semblant entre un pare i un fill, al mateix temps que l’alumne aprèn del mestre i el mestre de l’alumne. Kyuta creixerà en aquest món i aprendrà, lluny del decebedor món dels humans.
El niño y la bestia pertany al gènere de senpai-kÿhai, és a dir mestre-alumne. La relació entre els protagonistes va més enllà ja que Kyuta deixa enrere el seu pare i el cobreix aquesta mancança amb Kumatetsu. El cert és que ambdós es necessiten per continuar endavant amb les seves vides. La pel·lícula és un conte, narrat a l’estil japonès, ple d’acció, sobre el creixement espiritual i aprenentatge de mestre i alumne.

L’animació també és perfecta, com ja ens té acostumada l’animació tradicional japonesa, així com una banda sonora magnífica de Takagi Masakatsu.

El niño y la bestia és una història emotiva i trepidant que s’explica amb el cor i recupera part de l’esperit Miyazaki, en un moment en què l’anime ha perdut un referent després de la seva jubilació. Mamoru Hosoda ens ve a dir que podem estar tranquils. Per aquells que vulguin aprofundir en aquesta història, sàpiguen que actualment Planeta Cómic publica la seva adaptació al manga.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.