Darrera pel·lícula de John Carney, director de meravelles com Once i Begin Again, que ens ofereix una pel·lícula fantàstica que porta el seu segell per tot arreu, ja que conté els trets característics del seu cinema, que té com a denominador comú la música i el bon rotllo.
El director irlandès ambienta la pel·lícula en un barri de Dublín de classe treballadora, on una mare separada, Flora, viu amb el seu fill adolescent, Max, que té problemes de delinqüència juvenil. La relació entre tots dos no és gens bona, i cadascú sembla estar millor sense l’altre. De fet, semblen més companys de pis que no pas mare i fill. Per millorar la relació, Flora li regala a Max una guitarra a la qual ha canviat les cordes després de recollir-la d’un contenidor. Max la rebutja, però això l’empeny a ella a aprendre a tocar-la i a buscar un professor de guitarra per fer classes en línia, amb qui establirà una relació molt especial. L’interès de Flora per la música no és nou. A la primera seqüència de la pel·lícula la veiem ballar en una discoteca, i més tard descobrirem que el seu ex és un músic frustrat. Al mateix temps, mare i fill començaran a trobar-se a través de la música: la que ella fa amb la guitarra i la que fa ell amb l’ordinador. Max no vol saber res de la guitarra, però la música l’apassiona, i a partir d’aquí comencen a connectar.
Flora and Son no és un musical, però la música és vital, com en totes les pel·lícules de John Carney. Aquells a qui els agrada la música, però odien els musicals, poden acostar-se a aquesta pel·lícula sense por.
L’apartat musical de la pel·lícula és excel·lent. Les cançons són originals i han estat escrites pel mateix John Carney i Gary Clark.
El repartiment principal és fantàstic, amb Eve Hewson com a Flora i Orén Kinlan com a Max. Hewson està absolutament brillant i enlluerna la pantalla. És filla del músic Bono i diu que va haver de superar la por de cantar a la pel·lícula. El personatge de Flora és més complex del que sembla al principi, i l’actriu el va construint a poc a poc. No és només una mare que es va quedar embarassada molt jove i que viu en un barri humil. Flora és una dona que ha aparcat les seves inquietuds durant anys i que ara té ganes de recuperar la seva vida. Flora és moltes coses al mateix temps, no una de sola. Hewson i Carney construeixen un dels millors personatges femenins, ja que avui dia sembla que, per fer un bon personatge femení, aquest ha de ser perfecte. Tot el contrari: Flora té defectes, i per això ens agrada tant, perquè és humana i real.
Acompanyant-los tenim Joseph Gordon-Levitt en el paper del professor, a qui pràcticament només veiem a través d’una pantalla. Malgrat la distància, la química entre Hewson i Gordon-Levitt traspassa les dues pantalles, i la relació que van teixint emociona. La relació mestre-alumne comença a ser més profunda quan parlen de temes personals, i qui sap si també s’enamoren. Però si aquesta ha de ser una història d’amor, no serà la que esteu acostumats a veure en les comèdies romàntiques. Gordon-Levitt explica que, en aquesta ocasió, ha aprofitat una habilitat que ja tenia, que és saber tocar la guitarra, però que ha utilitzat la pel·lícula per perfeccionar-la.
Flora and Son és una pel·lícula deliciosa, petita però amb un cor enorme, que us deixarà de molt bon humor. Si us agrada John Carney, aquesta pel·lícula també us agradarà. Si no sabeu qui és, després de veure aquesta tindreu moltes ganes de recuperar la seva obra anterior.
