Edward Berger, que va triomfar fa un parell d’anys amb All Quiet on the Western Front, adapta la novel·la de 2016 de Robert Harris i converteix el conclave que ha de decidir la successió del pròxim Papa en un thriller de suspens que posa sobre la taula totes les polèmiques que envolten l’Església.

Conclave comença amb la mort del Papa i la designació del cardenal Lawrence (Ralph Fiennes) com la persona encarregada d’organitzar el conclave. Els cardenals de tot el món arriben al Vaticà i coneixem les seves ambicions, posicions polítiques i els secrets que amaguen. Però la situació es complica encara més, ja que el Papa s’ha endut a la tomba més d’un secret que podria fer decantar la decisió del conclave.

Conclave compta amb un repartiment de luxe encapçalat per un Ralph Fiennes extraordinari en el paper del cardenal Lawrence, un home que ho porta tot de portes endins, però que creu en la justícia i la veritat. Entre els cardenals que defensen diferents postures destaquen Stanley Tucci, John Lithgow i Sergio Castellitto. D’altra banda, Isabella Rossellini interpreta una monja, un personatge que servirà per analitzar el paper de la dona en una institució tan masculina com l’Església.

El primer objectiu que assoleix la pel·lícula és ser molt entretinguda. La trama enganxa i ens porta a llocs inesperats. A través d’un personatge o un altre, apareixen temes polèmics com el vot de castedat i el vot de pobresa i, més tangencialment, el posicionament de l’Església sobre l’homosexualitat, la diversitat sexual i els casos de pederàstia.

Que sigui un thriller concorda molt amb el guionista, Peter Straughan, responsable, per exemple, d’El talp. De fet, Conclave podria ser una pel·lícula d’espies, amb el cardenal de Ralph Fiennes fent d’investigador i descobrint les trames. Durant el procés veurem com es construeixen aliances i es trenquen a mesura que l’escenari va canviant. De fet, hi ha alguns moments de gairebé comèdia quan veiem els cardenals comportant-se com en el menjador d’un institut d’una pel·lícula americana, cosa que no em sembla tan fictícia com podria semblar.

Cada cardenal representa una branca concreta dins l’Església. Tenim un cardenal africà que defensa la possibilitat que hi hagi un Papa negre per primera vegada, posant en relleu qüestions racials, així com la branca més conservadora, representada pels cardenals italians. De fet, s’organitzen per grupets, tal com deia abans, com en un institut.

La mirada nova la porta un cardenal misteriós que ningú coneixia excepte el Papa, que estava encobert a Kabul. Sobre ell recauen un munt de sospites, no només perquè no el coneixen, sinó també per provenir d’una part del món on domina la religió musulmana.

Ralph Fiennes està espectacular. En ell es pot veure tot el procés que viu el personatge: de ser un agent que fa d’àrbitre fins a assumir el paper d’investigador i fer sortir els fantasmes de l’armari abans no es voti, prenent un paper més actiu. Les diferents investigacions el faran replantejar tant el seu rol com patir una crisi de fe en la institució.

El treball de posada en escena i vestuari és excel·lent. Conclave ha reproduït la Capella Sixtina perquè, òbviament, és impossible rodar-hi, així com altres sales del Vaticà.

Com una bona pel·lícula d’espies, Conclave també té un gir final que confesso que no vaig veure venir i em va agafar desprevingut. Conclave és una molt bona pel·lícula que, en format de thriller, fa un retrat de l’Església catòlica i de les polèmiques que l’envolten. Fumata blanca per aquesta pel·lícula.

Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li hem dedicat aquí.