Després del retorn de Star Trek a la televisió, l’any 2017, amb Star Trek: Discovery, ràpidament van començar a sorgir idees i nous projectes derivats arran de l’èxit d’aquesta. Un dels que no va arribar a sortir va ser Section 31. La Secció 31, per qui no ho sàpiga, és una organització secreta d’espionatge dins de la Federació. La cosa venia arran que el personatge que interpretava Michelle Yeoh a Discovery, s’integrava en aquesta organització en la segona temporada de la sèrie. El cas és que la sèrie no es va arribar a fer i Yeoh va tornar a la tercera temporada de Discovery, la mateixa en què l’abandona. L’agenda de Yeoh és complexa i plena de compromisos i protagonitzar una sèrie regular era molt complicat. Però arran de l’Òscar que l’actriu va aconseguir per Tot a la vegada a tot arreu, el projecte va revifar. Però si fer una sèrie no era possible, es podia fer un telefilm? Aquí el projecte encaixava en l’agenda de Yeoh. Finalment, s’ha fet i s’ha convertit, paradoxalment, en el pitjor producte audiovisual mai fet de Star Trek, que tant de bo s’hagués quedat en el calaix de les males idees descartades.
Darrere la càmera hem tingut a Olatunde Osunsanmi, un realitzador que visualment havia fet coses interessants a Discovery, i que aquí és incapaç de dissimular l’aspecte barat que té tota la producció. L’acabat sembla el mateix d’un d’aquests telefilms horribles dirigits per Zack Snyder per Netflix com Rebel Moon i Army of the Dead. Càmeres lentes, música que no ve a lloc de res, etcètera. Qualsevol semblança d’aquest producte amb Star Trek és pura coincidència.
Tot comença amb un pròleg amb una jove i malvada Philippa Georgiou a l’univers Mirall, el revers malvat de la nostra realitat. La veritat és que no comença malament i sembla que podem estar davant un bon producte. Però tot és un miratge, passat un minut, el tren ja ha descarrilat i veus clarament que estem davant un desastre en qualsevol aspecte.
Ja parlarem de la resta de problemes, però la construcció no té cap sentit. Sembla com si haguessin agafat el guió del pilot i l’haguessin filmat. Section 31 és un capítol pilot d’una sèrie que mai es va fer ni es farà. No s’ha adaptat el guió al qual havia de ser, una pel·lícula per a televisió amb un final. Acaba el telefilm i sembla que a la setmana següent hagi d’arribar el següent episodi. Segueix l’estructura de manual d’un pilot en què et presenta els personatges i l’escenari en què es mourà la sèrie.
Section 31 pretenia ser Missió impossible a l’espai. Presentar uns personatges amb diferents habilitats que fan equip per enfrontar-se cada setmana en una missió d’espionatge diferent. Aquest telefilm dins el món de Star Trek no funciona, però si aquest fos el pilot de qualsevol altra sèrie de ciència-ficció tampoc funcionaria, perquè no és que només sigui un mal Star Trek, és una mala ficció en general. Mai et fas amb els personatges, són clixés i actuen per divinitat del guió encara no tingui cap sentit, així com unes interpretacions dolentes. Però és que fins i tot Michelle Yeoh no està bé. La direcció dels actors és nefasta. L’única que m’ha agradat és Kacey Rohl, que interpreta a Rachel Garret, futura capitana de l’Enterprise-C. Però l’actriu poca cosa pot fer amb un guió que la introdueix amb calçador i que podia haver estat qualsevol altre. El fet que sigui Garret li fa perdre el sentit a tot. El telefilm també compta amb un cameo de Jamie Lee Curtis, que tampoc ve a res i que per més que ens agradi ella, s’ho podien haver guardat per alguna cosa que valgués la pena.
Section 31 no té cap públic objectiu. El producte provoca rebuig a l’aficionat de Star Trek i tampoc funciona per captar nou públic. El guió és un pastitx de moltes coses, amb diàlegs molt dolents, una construcció de personatges terrible i una trama mal explicada. El pitjor de tot plegat és que no serveix ni per passar l’estona. Section 31 és tan avorrida que els seus 90 minuts es fan llarguíssims.
Pel que fa a l’estètica és molt lletja. A part que no hi trobem res que ens recordi a Star Trek, dins de voler-se allunyar a l’estètica trekkie, resulta extremadament barata.
Section 31 deixa tocades algunes coses. Primer el format de telefilm, que és interessant com a camp de proves, com havien estat els Short Treks, i per veure històries unitàries que no necessiten una sèrie per ser desenvolupades. Aquest fracàs deixa el format i a Alex Kurtzman ferits. Kurtzman, l’actual productor de la franquícia, va escollir aquest projecte abans de retenir a Terry Matalas, el showrunner de la tercera temporada de Star Trek: Picard. Matalas va esperar un any a veure si es feia al seu projecte de Legacy i cansat va marxar a Marvel Studios. El futur de Star Trek és incert. Actualment, Paramount es troba en un impàs amb la fusió amb Skydance. El nou director executiu serà David Ellison, que va tirar endavant la pel·lícula de J.J. Abrams. És obertament trekkie i s’espera que hi hagi canvis pel que fa al cinema i a la televisió. En sortirem de dubtes abans de l’estiu quan està previst que es completi operació, que està subjecte a l’aprovació reguladora.
Section 31 em va enfadar i avui en dia em continua semblant incomprensible com algú va poder donar llum verda a aquesta proposta.
