L’animador Simon Otto, debuta com a director d’un llarg en aquesta adaptació del llibre il·lustrat That Christmas and Other Stories, escrit per Richard Curtis i amb il·lustracions de Rebecca Cobb. Curtis és conegut per ser el guionista de Quatre bodes i un funeral i Notting Hill i per haver escrit i dirigit una de les millors pel·lícules de Nadal, Love Actually. A més, ha estat el guionista d’aquesta pel·lícula, per la qual cosa ha adaptat el seu propi material en el mitjà audiovisual.

Curtis demostra a That Christmas que ningú el supera en escriure històries positives i encantadores ambientades en l’època nadalenca. En l’estil de Love Actually, Curtis narra tres històries que succeeixen en el mateix poble i que només es creuen en el principi i el final, en el poble de Wellington-on-Sea.

La primera té com a protagonista a Danny, un nen que s’està adaptant a una nova llar i escola després del divorci dels seus pares. Actualment viu amb la mare que passa moltes hores fora de casa treballant a l’hospital. El dia de Nadal a ella li toca treballar i ell es quedarà dol. La segona es tracta d’un grup de pares que marxen junts unes hores sense els fills per assistir a un casament, amb la intenció de tornar a casa al vespre per celebrar Nadal en família. El que passa és que el mal temps farà que es quedin tirats a la carretera i la mainada es quedi sola per celebrar Nadal. La tercera té com a protagonistes a dues germanes bessones, una molt obedient, i l’altra que fa una gamberrada darrere una altra. El Pare Noel rebrà una nota que només deixi regals a una de les germanes.

Curtis té la capacitat de crear clàssics i amb That Christmas n’ha nascut un altre d’aquells que et posaràs cada any per Nadal. Darrere cada història nadalenca hi ha diferents històries. Sigui la del primer enamorament, de solitud, d’enyorança, de fraternitat , en definitiva, d’amor en tots els seus vessants.

That Christmas és una pel·lícula d’animació digital que aconsegueix mantenir el to de les pel·lícules en carn i ossos de Curtis. Compta amb les veus en versió original de Brian Cox, Bill Nighy, Fiona Shaw i Jodie Whitaker. La trobareu a Netflix, també en català.

En un autohomenatge, veiem la famosa escena dels cartells de Love Actually, quan els nens estan davant de la tele mirant una típica pel·lícula de Nadal. Al contrari del que pugui semblar, això no va ser idea de Curtis, va venir del director, Simon Otto, que li va dir a Curtis que no hi havia pel·lícula més emblemàtica de Nadal que aquesta. Curtis no ho va poder rebatre i ha quedat en el muntatge final.

That Christmas està plena de moments divertits. Comença forta amb una representació d’una mena de pastorets que fa la mainada de l’escola, en clau moderna i feminista que porta per nom “Les tres dones magues”. La representació inclou cançons actuals i els pastors aposten pel conreu ecològic. La representació acaba de manera inesperada en un petit caos abans que acabi l’escola i els nens i nenes se’n vagin a casa de vacances, anticipades per una onada de fred.

La pel·lícula ens presenta un personatge aparentment antipàtic com la professora Trapper, una mena de Grinch que fins que no obri el seu àlbum de records de Nadal, no sabrem què amaga.

La trama de les bessones aporta els moments més còmics, mentre que la de Danny és la més emotiva. La bessona entremaliada protagonitza un seguit d’aventures divertides que, com veurem, tenen més sentit del que sembla a primera vista, i que compten amb la complicitat de l’espectador. D’altra banda, Danny afronta la seva nova realitat amb la il·lusió de retrobar-se amb el seu pare i amb la nena aplicada, de qui està enamorat.

La història més fluixa és la dels pares atrapats en la furgoneta enmig de la neu, mentre la mainada aprofita per divertir-se, gràcies a la germana gran que els farà oblidar a la resta que els seus pares no podran estar amb ells per Nadal, convertint una nit trista en una d’alegre.

A la part final els personatges es retroben per Sant Esteve per compartir un moment especial amb tot el poble, que culmina la pel·lícula amb un somriure en què el sentit de germanor en aquest petit poble, es fa palesa. I aquest és el missatge general de la cinta, el de germanor.

La seva durada concisa, d’hora i mitja, la fa encara més rodona. I un detall encantador és el paper de l’home del far, amb la veu del gran Bill Nighy. Què voleu que us digui? Fins i tot m’han vingut ganes de banyar-me al mar en ple desembre!