Que Lee Isaac Chung hagi dirigit Twisters, un dels blockbusters de l’estiu passat, no deixa de ser una decisió sorprenent. Chung es va fer conegut arran de Minari, però ràpidament la indústria de Hollywood, a la recerca de talents sorgits del cinema independent per integrar-los en la maquinària de Hollywood, el va escollir per dirigir capítols de la franquícia Star Wars, concretament a The Mandalorian i Skeleton Crew. Twisters ha estat la primera pel·lícula que ha fet després de Minari.
Twisters és una continuació que també podríem entendre com un remake de Twister per la nul·la connexió amb l’original. Twister és la pel·lícula de catàstrofes per excel·lència dels noranta, que va ser protagonitzada per Bill Paxton i Helen Hunt. La història té molts punts en comú, malgrat que la trama és diferent. Twisters no té cap connexió evident amb l’original, tot són subtileses. Sí que hi ha un tribut a molt bonic a Bill Paxton, el protagonista de la del 1996, que és la presència del seu fill, James Paxton, que fa un cameo.
Twisters segueix a dos equips que es dediquen a perseguir tornados per estudiar-los. L’equip de Javi el mou la ciència. El de Tyler, està més preocupat per oferir un bon espectacle i obtenir seguidors a les xarxes socials. Però res és tan clar com pugui semblar. La veritat la descobrirem a través dels ulls de Kate, una excaçadora de tempestes traumatitzada per una desgràcia del passat que no podrà evitar tornar-se a posar a l’ull de la tempesta per enfrontar-se als fantasmes del passat i utilitzar el que vindrà ser ciència “fringe” per aturar els tornados.
De la pel·lícula en destaco moltíssim la parella protagonista: Daisy Edgar-Jones i Glen Powell. Són dos grandíssims actors que a més tenen una espurna especial. Aquí fan una parella molt diferent, però que tenen una química innegable. Powell és el típic cowboy i una xulesca estrella de les xarxes socials i l’streaming, que en realitat és un científic capaç i sensible. Per altra banda, Daisy Edgar-Jones és una jove científica que ha abandonat la investigació d’aturar els tornados, arran d’un fracàs del passat que li va costar un preu altíssim. Ara, es veurà empesa a agafar el toro per les banyes, una metàfora ideal en una pel·lícula en què els rodeos i el seu ambient tenen una part important dins la trama.
Twisters juga molt bé en construir una relació d’admiració i agradament progressiu entre els personatges, sense que derivi en la típica història romàntica. L’absència d’una relació romàntica es deu al seu productor, Steven Spielberg. Malgrat que tots sabem que això acabarà en romanç, no és el que vol mostrar en pantalla. De fet, es va rodar una escena de petó final entre Daisy Edgar-Jones i Glen Powell, però Spielberg va fer una anotació de treure-ho en el muntatge final. De fet, Powell explica que la pel·lícula mai de buscar l’amor romàntic, si no professionalment i espiritual i que el petó hagués estat poc representatiu de l’objectiu de la pel·lícula. Daisy Edgar-Jones afegeix que la pel·lícula s’hagués sentit massa clixé. De fet, hem d’admetre que en té uns quants, però estan tan ben fets que no molesten.
Twisters és una pel·lícula d’acció en què aquesta es manifesta de manera constant i a través de tornados, així que exigeix la suspensió de la credibilitat. És cert que l’esquema es fa repetitiu, però val a dir que totes les escenes de tornados són molt espectaculars i valen la pena veure-les.
Malgrat que els protagonistes són els tornados, el guió es preocupa per construir una parella protagonista sòlida en les seves motivacions i una trama de bons i dolents senzilla, però que funciona molt bé. Amb només uns minuts ens apreciem, primer de Daisy Edgar-Jones, i després a Glen Powell. A partir d’aquí, tot el que els hi passi ens tindrà preocupats. Una bona feina de guió que dona personalitat a la pel·lícula i que s’obliden de fer molts altres blockbusters de Hollywood.
En la part dolenta del guió, resulta molt previsible i obvia un tema clar que demanava ser tocat com és el canvi climàtic. De fet, en el primer esborrany hi era, però es va retirar perquè s’ha convertit en una arma política. No volien incomodar a l’audiència que venia a escoltar música country i els homenatges que fa la cultura de l’Oest Mitjà dels Estats Units.
Twisters és una pel·lícula de catàstrofes com les dels noranta que encara funcionen avui en dia i que aconsegueix actualitzar amb molts bons efectes visuals i un so espectacular. Com a blockbuster d’estiu és ideal per allunyar-se del bany de franquícies que inunda la cartellera. Si us va agradar l’original, aquesta recupera el sent encant i una manera de fer cinema que de tant en tant algú ens recorda. Només pel fet que s’hagi rodat en 35 mil·límetres ja vol dir alguna cosa.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula amb espòilers i sense en l’especial que li hem dedicat aquí.
