No sé si ho sabíeu, però des de ben petit soc fan d’en Michael J. Fox. Retorn al futur és la meva pel·lícula favorita i el seu protagonista era l’adolescent que molava i que aspirava a ser quan tingués la seva edat. Clar que Fox, quan va rodar la pel·lícula, feia un grapat d’anys que havia deixat enrere la seva adolescència, ja que tenia 24 anys quan es va estrenar, però no ho aparentava. El seu físic juvenil li va servir per endur-se molts papers d’adolescent, sense que cantés a l’audiència. El meu jo de l’època no es perdia res del que feia, Enredos de família i Spin City a la televisió, Teen Wolf al videoclub o quan en passaven alguna de les seves a la tele com El secreto de mi éxito o Doc Hollywood, no me les perdia. El que no sabíem aleshores és que amb només trenta anys se li va diagnosticar un cas molt estrany de Parkinson, una malaltia de gent gran i no d’una persona jove com ell, quan vivia el moment més alt de popularitat després de l’estrena de la tercera part de Retorn al futur. La història de la seva carrera, com li van diagnosticar la malaltia i com ha afectat la seva professional i laboral, ja l’ha explicat en entrevistes i en llibres, però Fox volia fer una pel·lícula sobre això i d’aquesta manera arribar a més gent. Això és el que tenim a Still: A Michael J. Fox Movie.
El director del documental és David Guggenheim, responsable d’Una veritat incòmode i marit de Lea Thompson, l’actriu que va interpretar a la mare de Marty a Retorn al futur. Guggenheim trenca en part l’estructura de documental i narra la història de Michael, procedent d’una família humil canadenca fins a la seva arribada a Los Angeles en què va malviure en els primers anys fins a aconseguir el paper d’Enredos de familia. Però no és en aquest moment en què arrenca la pel·lícula. Ho fa el primer dia de l’any 1990 en què el dit petit d’una mà li tremola de manera estranya. En principi pensava que era fruit d’una ressaca, però malauradament allí hi havia alguna cosa més.
L’originalitat de la proposta és que combina la narració en primera persona de Michael J. Fox sobre com veu ara diferents moments de la seva vida, amb imatges de l’actual dia a dia i amb recreacions de ficció, algunes filmades expressament amb un doble de cos i d’altres en metratge d’algunes de les seves pel·lícules, que prenen el context de la història que narra Fox. Una barreja entre documental i pel·lícula de ficció molt original.
Fox parla sense embuts com va gestionar la malaltia, primer amagant-la en un moment en què la seva carrera estava molt amunt. Ell explica com s’ho feia per ocultar la malaltia. El documental ens mostra moviments que feia amb les mans en les pel·lícules. Fox se sincera i explica que eren per amagar la malaltia. Tot això combinat amb la part familiar de com es va enamorar de la seva companya de vida, Tracy Pollan, i com els va afectar com a parella la malaltia quan els seus fills eren petits. També ens parla del moment en què ho va fer públic i com va ser alliberar poder interpretar posteriorment personatges que també patien Parkinson.
Michael J. Fox era un belluguet. En les seves pel·lícules sempre anava i amunt i avall, no parava quiet. I així ha volgut titular el documental, Still, un joc de paraules amb “quiet”, que no pot estar ara a causa del Parkinson, i amb “encara” ser aquí.
Michael J. Fox és sinònim de cinema dels vuitanta. Tots els que estimem el cinema d’aquella dècada ens l’estimem a ell. Ara és una figura inspiradora, ja que malgrat que la malaltia cada vegada li posa la vida més difícil, Fox conserva el seu sentit de l’humor i optimisme, intocables.
Fox no amaga res sobre la seva situació present i passada i es mostra com un llibre obert, fins i tot explicant a tothom aquells moments personals que no va estar encertat, sobretot amb la família, les operacions que s’ha hagut de fer a conseqüència de caigudes i accidents, així com el sacrifici de Tracy Pollan, que va sacrificar la seva carrera com a actriu.
Entre tot plegat, ens explica altres coses que ja sabíem com el rodatge d’Enredos de família durant el dia i Retorn al futur a la nit amb dues o tres hores de son, durant moltes setmanes. Ara ho sentim de la boca del mateix protagonista.
Aquesta magnífica pel·lícula la trobareu a Apple TV +. No us perdeu l’especial de la pel·lícula que vam fer en el podcast, aquí.
