Kevin Smith tanca la trilogia amb aquesta pel·lícula. Clerks III és el comiat de les històries d’aquesta botiga adossada a un videoclub que ja ha tancat, que va ser l’inici del Kevin Smith Cinematic Universe (això m’ho acabo d’inventar) l’any 1994 i que va ser un dels èxits més grans del cinema independent dels noranta. Una pel·lícula generacional pels que vam viure el pas de l’adolescència a l’edat adulta en aquella dècada.
Per si no ho sabeu, Kevin Smith va patir un atac de cor el 2018 que quasi posa fi a la seva vida. Això el va portar a fer un canvi de vida i sobretot a fer una dieta més saludable. Aquesta experiència li ha servit d’inspiració per fer Clerks III, ja que Randall pateix un atac de cor en començar aquesta entrega. Randall reflexiona què ha fet a la vida i decideix fer alguna cosa en lloc de limitar-se a fer d’espectador. Així que decideix rodar una pel·lícula sobre la seva experiència com a botiguer, en la mateixa botiga, i fer servir d’actors i actrius a amics i clientela, just el mateix que va fer Smith quan va filmar el primer Clerks.
Clersks III és un exercici de metallenguatge i de cinema dins el cinema, ja que les escenes que roda Randall són les mateixes que coneixem de la primera Clerks, perquè en aquest univers Clerks no és una pel·lícula, és la vida real. Clerks III és una mena una reinterpretació de la primera. Aquesta no és una pel·lícula que puguis entrar sense conèixer tot el que hi ha al darrere. Per entendre-la i apreciar-la cal conèixer i agradar-te la filmografia de Kevin Smith perquè també està plena de referències a altres pel·lícules del seu univers que té en comú dos personatges, Jay i Silent Bob, coprotagonistes també d’aquesta història.
A diferència de les anteriors, el to també és diferent. Al previsible nostàlgic que es desprèn de l’argument, té una càrrega dramàtica molt important i es redueix la còmica, sobretot la més transgressora. A Clerks III Kevin Smith aconsegueix més fer-nos plorar de tristesa que no pas de riure.
Smith renuncia a qualsevol mena de personalisme o a créixer com a cineasta, malgrat que per a mi creix en aquesta pel·lícula, però bàsicament ha fet una pel·lícula per a la seva parròquia, que és la nostra. Li són igual les males crítiques, mentre que els veritables fans de Clerks s’emocionin, cosa que és impossible que no et passi si t’agrada Clerks. Perquè aquesta és una pel·lícula pels adolescents i joves dels noranta que malgrat que han passat els anys, mantenim l’esperit juvenil.
És molt curiós com Clerks III ens proposa reviure escenes i diàlegs de la primera, que et porta a pensar i a no tenir clar si Kevin Smith fa una paròdia o un homenatge de si mateix. Aquí hi trobareu un partit d’hoquei en una teulada i moltes de les bromes, temes musicals i referències de la cultura pop de les dues pel·lícules anteriors. També podreu trobar aparicions d’habituals de les pel·lícules de Kevin Smith com Ben Affleck i Rosario Dawson, entre d’altres.
Clerks III és una pel·lícula que malgrat les poques idees noves que suggereix, la intenció de Kevin Smith era de fer una pel·lícula molt personal i que, malgrat els problemes que li podem trobar i que té, arriba a commoure. Tot el que era nou i fresc el 1994, ja està molt vist en aquesta de 2022, però la mirada que ofereix en el present sobre la primera, resulta inusualment fascinant.
Acabo on he començat, amb l’atac de cor de Kevin Smith. Perquè el gran tema de Clerks III és com afrontem la nostra mortalitat si la vida ens regala una segona oportunitat, perquè si no, no hi ha reflexió possible.
