DC arriba amb la seva nova producció que pretén ser un spin-off de Shazam!, la pel·lícula més entretinguda i vuitantera del DCEU i la que esperem amb motes ganes la seqüela que tindrem l’any vinent. Malauradament, Black Adam vol ser una altra cosa i fracassa estrepitosament.
Darrere la càmera de Black Adam tenim a Jaume Collet-Serra, el director català que ens divertia quan feia pel·lícules de terror amb Paris Hilton, thrillers d’acció amb Liam Neeson i pel·lícules de taurons amb Blake Lively. Collet-Serra va acceptar el repte de convertir-se en un director de blockbusters. Primer amb Jungle Cruise, un intent de Disney de repetir l’èxit de Pirates de Carib, que no funcionava. Tampoc funciona de cap manera Black Adam, pel·lícula en què el director copia l’estil d’altres, en aquest cas el de Zack Snyder (des de 300 a qualsevol altra), per fer una altra pel·lícula d’un univers compartit perdut i sense rumb, dirigit per uns executius sense cap intenció creativa i que es mouen través d’impulsos que perceben a través de les xarxes. Esperem que això canviï amb l’arribada de James Gunn. Si us plau, deixeu-lo fer, deixeu-lo crear i no l’emprenyeu. Segur que ens portarà grans moments.
Si de cas comencem pel bo que té Black Adam. Aniré de pressa i aviso que rebentaré l’escena postcrèdits. Si sou dels pocs que no ho sabeu, perquè ja la va rebentar el mateix estudi abans de la seva estrena per fer-nos picar a alguns per anar el cinema a veure una pel·lícula que no teníem ganes, atureu-vos aquí. Parlo del retorn de Henry Cavill com a Superman amb un uniforme amb uns blaus i vermells vius, com hauria d’haver tingut sempre. Cavill és un actoràs, Warner ho sap i sap que fins i tot els que no ens agraden les pel·lícules de DC de Zack Snyder, ens estimem a Cavill. Serà un plaer tornar-lo a veure fent de Superman, esperem que una versió icònica i que puguem reconèixer del personatge. Estic segur que Cavill ho clavarà perquè té la gravetat i és un molt bon actor. Acompanyat de James Gunn podem veure la seva millor versió de Superman. De fet, el seu minut aquí supera exponencialment a qualsevol moment de les dues hores interminables de cops de puny, CGI a dojo i edificis destrossats. Perdoneu-me el rotllo sobre Cavill i Superman, però és que tinc molt poques ganes d’escriure sobre Black Adam.
Després d’haver obtingut poders dels antics déus fa 5.000 anys, relacionats amb els de la pel·lícula Shazam!, Black Adam desperta de la seva tomba en un món actual que no entén disposat a impartir la seva particular justícia, convertint-se en un antiheroi.
Protagonitzada per Dwayne Johnson, la pel·lícula li convenia un to més lleuger. De fet, quan millor funciona Johnson com a actor és en la comèdia o en pel·lícules que no es prenen seriosament a elles mateixes com les de la saga Fast & Furious. Per desgràcia aquesta no és la versió de The Rock que tenim aquí. Veure a Johnson intentar actuar i posar cara de drama no és el que li va millor i la seva actuació no arriba.
Es veu que els guionistes devien pensar que no tenien prou història per donar a Black Adam, que decideixen presentar al grup de superherois de la JSA, que comparteixen protagonisme amb The Rock. De forma desdibuixada i poc desenvolupada se’ns presenten personatges com el Dr. Fate, Cyclone o Atom Smasher. El més destacat és Fate interpretat per Pierce Brosnan exercint de cobrador de xecs, que ja sabem que sap fer a la perfecció després de participar en les dues entregues de Mamma Mia!
Res del que veiem aquí és original. Tot us sonarà a vist a d’altres pel·lícules de superherois, però pitjor. El més dolent de tot plegat és que és una pel·lícula avorridíssima per una quantitat ingent d’escenes d’acció repetitives en què ens és absolutament igual el que passi.
Black Adam és una pel·lícula sense ànima, feta i parida per uns empresaris que no en tenen ni idea dels personatges amb què estan treballant.
