Comèdia negra d’acció danesa protagonitzada per Mads Mikkelsen. El que en un principi pot semblar una versió nòrdica de John Wick, canvia ràpidament quan comencen a entrar un grup de secundaris que són un tresor. Dirigeix Anders Thomas Jensen.
Mikkelsen interpreta a un militar que passa molts mesos lluny de la seva família. Durant la seva absència, la seva dona mor en un accident de tren i la seva filla adolescent es queda sola. Quan torna a casa tindrà uns quants fronts. El primer, el que no sap afrontar, la relació amb la seva filla, i el segon, amb el qual se sent més còmode, la venjança. He dit venjança? Un dia apareixen a la porta dos matemàtics molt rars. Un d’ells va coincidir en el mateix vagó en què viatjava la seva dona i assegura que segons un càlcul de probabilitats, l’accident en realitat va ser un atemptat i que coneix la identitat del terrorista. Per completar el grup s’hi afegeixen altres personatges més estranys com un informàtic anomenat Emmenthaler, una perla , el devot xicot de la seva filla i un prostitut que es trobaran… Veieu la pel·lícula i esbrineu-ho vosaltres mateixos.
Riders of Justice no va en la línia de John Wick. De fet, té poques escenes d’acció, però les que té estan molt bé. La pel·lícula té un equilibri entre la part d’acció, la comèdia, el drama i el seu plat fort, els diàlegs i la construcció de personatges. És una delícia veure com el guió tracta meravellosament bé tots els personatges, donant a cadascun d’ells en major o menor mesura, els seus moments per brillar. Malgrat que moltes vegades s’equivoquin estrepitosament i les personalitats d’alguns siguin histriòniques, el guió està ple d’enginy perquè sempre veiem el millor d’ells.
Riders of Justice està molt ben escrita i ens fa reflexionar sobre com una acció aparentment sense cap recorregut pot conduir a fets tremendament importants, per la mera casualitat d’un seguit de fets fortuïts. La pel·lícula tampoc té vergonya de ser transgressora i políticament incorrecte quan toca. Destaca també per com combina diferents gèneres i passa de manera natural del drama a la comèdia i a l’inrevés.
El repartiment, encapçalat per Mikkelsen és fantàstic. Tots plegats estan estupends i com espectador t’agradaria trobar-te’ls en una festa i poca cosa més.
Riders of Justice és una pel·lícula violenta, que a vegades aconsegueix incomodar-te, amb uns canvis de to que descol·loquen, però que estan molt bé. Una proposta absolutament recomanable i estimulant.
