Remake de la pel·lícula Km. 666 Desvío al infierno del 2003 que va protagonitzar Eliza Dushku. El que era una posada al dia de La matanza de Texas, es transforma en alguna cosa més interessant en aquest remake que agafa de l’original el punt de partida de trobar-nos amb un grup d’amics que es perden en la regió dels Apalatxes de West Virginia.
En aquesta ocasió no es desviaran del camí per culpa d’un accident, sinó que els nostres joves protagonistes són també molt sans i en lloc de fer botellons, fan senderisme. Un d’ells creu que és bona idea desviar-se del camí marcat per anar a visitar un monument que ha trobat en un guia. Greu error perquè aviat començaran a ser atacats per uns desconeguts. I fins aquí les similituds. El que ens trobarem aquí ja no seran els caníbals de la pel·lícula original, no explicaré el què, però permetrà a la pel·lícula explorar en aquesta història de terror, qüestions polítiques, racials i feministes sense semblar que t’estiguin alliçonant, perquè mai s’aparta del gore i en oferir un bon producte de gènere.
En la seva contra, direm que a vegades resulta inconnexa per errades de direcció i un muntatge justet. No obstant això, les seves virtuts compensen, ja que la pel·lícula en cap moment resulta avorrida i ofereix algunes imatges que venen a reivindicar la naturalesa gore de la proposta. La fotografia de la pel·lícula llueix millor que l’original.
Pel que fa al guió, encerta en incorporar la figura del pare que interpreta Matthew Modine, que crea un vincle amb l’espectador que automàticament fa que et preocupis per uns personatges dels quals en condicions normals no en tindríem cap vincle emocional. El guió ha anat a càrrec d’Alan B. McElroy, el mateix que l’original. S’agraeix que ell mateix hagi volgut explicar alguna cosa nova i no limitar-se a explicar la mateixa història de manera diferent. Les seqüeles que van venir després ja es van encarregar soletes de carregar-se el concepte de l’original.
Wrong Turn s’allunya de l’original. Aquest remake s’apropa més a una pel·lícula de Shyamalan portada en el terreny de l’slasher. No passarà a la història dins el gènere, però entreté i com a mínim t’ofereix una cosa nova i no el mateix que ja vas veure el 2003. Pot agradar més o menys el que ens vol narrar, però per a una pel·lícula que no han passat ni vint anys i fer-ne un remake per explicar el mateix, no hagués tingut cap mena de sentit.
