Nicolas Cage és un actor que les seves pel·lícules són un gènere a part. The Unbearable Weight of Massive Talent és en ella mateixa un festival de Nicolas Cage que en aquesta ocasió juga a interpretar-se a ell mateix i fer un personatge fictici del seu jo real. Anteriorment, ja hem vist alguns exemples d’això amb Matt LeBlanc a Episodes o a casa nostra, amb en Joel Joan a El crac. Cage aprofita l’ocasió per fer paròdia de la seva imatge pública com a actor en una pel·lícula plena de referències a Con Air, La roca, Cara a cara o Mandy, entre moltes altres.
La pel·lícula ens explica la història d’un Nicolas Cage necessitat de diners que es veu obligat a passar uns dies amb Javi, un superfan multimilionari que viu a Mallorca, interpretat per Pedro Pascal. Un cop allí, Cage és contactat per la CIA que l’informen que el multimilionari és el responsable del segrest de la filla del president de Catalunya. Cage es veurà embolicat en una trama mafiosa en la vida real com si es tractés d’una de les seves pel·lícules.
Completen el repartiment Neil Patrick Harris, com l’agent de Cage i un cameo de Demi Moore. La que fa de filla de Cage és Lily Sheen, filla també d’actors, concretament de Kate Beckinsale i Michael Sheen.
Un dels elements més divertits de Cage són els seus diàlegs interiors que manté amb una versió imaginària més jove feta per CGI. El digital es nota i no té la qualitat que ens ha acostumat Disney, però com això és una comèdia és bastant indiferent i el que importa és la paròdia que fa l’actor de la seva imatge. Per fer aquest personatge digital s’han basat en una aparició de l’actor en el programa d’entrevistes Wogan de la televisió britànica, l’any 1990, mentre promocionava Cor salvatge (Wild at Heart) de David Lynch. L’entrevista la trobareu a YouTube, us recomano que la busqueu.
Enmig d’aquest exercici meta, la pel·lícula juga a què l’espectador endevini la part de ficció i de realitat sobre la relació de Cage amb la professió d’actor i Hollywood. Hi ha un moment en què li pregunten per què fa tantes pel·lícules a l’any. Penseu que l’actor fa unes cinc pel·lícules cada any i que aquí no ens arriben totes. Aquest nombre de pel·lícules significa que quan n’acaba una en comença una altra. La resposta que dona aquí em sembla absolutament sincera. No obstant això, Cage diu que la seva personalitat privada no té res a veure amb el que mostra la pel·lícula. De fet, inicialment va rebutjar el paper perquè temia que podria confondre el públic, però el director Tom Gormican, finalment, el va convèncer.
La pel·lícula, sense ser res extraordinari, funciona molt bé, és divertida i una delícia si ets fan de Cage o si has vist un grapat de les seves pel·lícules. La química entre Cage i Pascal és molt bona i gràcies a això, funciona. Les escenes que comparteixen són les millors de la pel·lícula. Més enllà de la paròdia, també és una història senzilla de família i amistat amb elements d’acció. Malgrat que està ambientada a Mallorca, en realitat s’ha rodat a Croàcia.
The Unbearable Weight of Massive Talent és una festa de Nicolas Cage que acaba essent una pel·lícula més que lliguem amb la imatge de l’actor. Un homenatge a Cage de part d’un admirador en un exercici de metallenguatge de múltiples capes.
