Kevin Feige va conèixer a Sam Raimi als inicis de la seva carrera com a productor quan va dirigir les pel·lícules de Spider-Man. Quan Feige es va quedar sense director per a la seqüela de Doctor Strange en renunciar Scott Derrickson per diferències creatives, va pensar immediatament amb Raimi. Raimi portava allunyat de la direcció des del 2013 que va fer Oz, un mundo de fantasia. El director de la saga Evil Dead s’havia apartat d’aquest món desencisat i en els últims anys s’ha dedicat fonamentalment en la producció. Feige, coneixedor de tot això, esperava un no per resposta, però Raimi va acceptar. El resultat, un festival de superherois, terror, bruixes, zombis, mags, necronomicrons i dimonis. Una molt bona barreja de l’estil Marvel amb l’imaginari de Sam Raimi.
La pel·lícula està pensada perquè la gaudeixin plenament els que siguin fans de Marvel i Raimi. Sembla feta per a nosaltres. Però els que vinguin aquí buscant només una pel·lícula Marvel o només una de Sam Raimi, es perdran una part de la plaent experiència. Doctor Strange in the Multiverse of Madness equilibra el que l’estudi necessita per explicar la història de Wanda que continua de Wandavision i narra una aventura del Doctor Strange sobre el multivers en què el públic majoritari no es perdi.
En aquesta ocasió Strange ha de fer front al casament de l’amor de la seva vida, Christine, amb un altre home. És el preu de ser qui és. La boda es veu interrompuda per l’arribada d’América Chávez, una adolescent procedent d’un altre univers que té el poder de viatjar entre universos. La Bruixa Escarlata veurà en Amèrica una oportunitat per recuperar els fills que va perdre buscant-los en algun altre univers en què existeixin.
En contra del que s’ha dit, aquesta no és una pel·lícula que t’obligui haver vist no sé quantes sèries i pel·lícules per entendre-la. Bàsicament, et demana haver vist la primera del Doctor Strange i la sèrie Wandavision, tot i que sobre aquesta darrera deixa elements per la gent que no l’hagi vista perquè es situï. La resta són referències que qui hagin vist altres productes de Marvel entendran i que fan la pel·lícula més rica, però que no espatllen l’experiència.
Doctor Strange in the Multiverse of Madness és una pel·lícula molt de còmic. Al mateix temps té un element molt dramàtic representat a través de la Bruixa Escarlata interpretada per una Elisabeth Olsen sublim. Ja ho estava a Wandavision i aquí continua igual. Està espectacular. Les decisions que pren Wanda són moralment reprovables, però té tants matisos que podem entendre perquè fa el que fa. Aquí el treball de l’actriu és clau i entre ella i Benedict Cumberbatch, fan que el nivell d’interpretacions de la pel·lícula sigui immens.
Sobre com mostra el terror Raimi, aquest juga amb una línia molt fina i fa servir alguns recursos com els de Drag Me to the Hell, de mostrar les coses d’una manera menys realista per evitar la classificació R. Raimi sembla haver gaudit moltíssim amb ella perquè ha recuperat les ganes de tornar a dirigir. Aquí demostra que no ha perdut ni un gram de talent. El veiem utilitzar el moviment de càmera que va popularitzar a The Evil Dead, així com molts dels elements de la seva personalitat com a director. Al mateix temps, trobarem referències a treballs anteriors del director com a Spider-Man o moments de la trilogia Evil Dead.
Pel que fa als cameos, n’hi ha a través de variants d’alguns personatges fent de noves versions d’altres que ja havíem vist en produccions de Marvel, siguin o no de Marvel Studios. No és la part més important de la pel·lícula, però sí la més juganera i salvatge. Havent vist la pel·lícula entenem que els innumerables cameos falsos que ens arribaven a través de rumors, que s’han demostrat inventats, haguessin estat ficats amb calçador i que quedi concentrat en poca cosa, però potent, no perjudica la narració.
Doctor Strange in the Multiverse of Madness és una de les millors pel·lícules de la fase 4, que millora la primera pel·lícula del personatge i posa el peu a la tercera part. Per altra banda, és una excel·lent pel·lícula de Sam Raimi, al qual tenim ganes de tornar a veure’l dirigir més coses. Hem gaudit molt amb aquesta pel·lícula de superherois terroríficament entretinguda.
