Preqüela de la saga Kingsman, que compta amb dues pel·lícules dirigides per Matthew Vaughn, del 2014 la primera i el 2017, la segona. Recordem que Kingsman es basa en el còmic The Secret Service escrit per Mark Millar i dibuixat per Dave Gibbons. Malgrat que el còmic estava bé, estem davant aquells casos que la pel·lícula millorava el material original, gràcies a la visió del director. Vaughn també ha dirigit la preqüela, que ens narra l’origen d’aquesta agència d’agents secrets i espionatge, que té la seu en una sastreria de Londres.
En tractar-se d’una preqüela, ambientada molts anys abans que les originals, concretament a principis de segle XX, durant els anys de la I Guerra Mundial, no repeteix cap dels intèrprets de les anteriors, ni tant sols Mark Strong, que s’assembla molt a Stanley Tucci i dona la sensació que aquest actor sí repeteix.
Els protagonistes són Ralph Fiennes, el fundador de Kingsman, Harris Dickinson, el seu fill, Djimon Hounsou i Gemma Artenton, dos agents, i Rhys Ifans, el malvat Rasputin. També compta amb la participació de Charles Dance, Matthew Goode, Daniel Brühl i Aaron Taylor-Johnson.
King’s Man: La primera misión, juga amb els fets històrics per fer ficció. Agafa elements ja coneguts per portar-nos al seu terreny i fer-los lligar perquè encaixin amb els llibres d’història, bàsicament de la I Guerra Mundial i la Revolució Russa. Ja hem tingut pel·lícules de superherois que jugaven a això, per exemple, X-Men: Primer Generación (del mateix Vaughn), X-Men: Días del futuro pasado i Capitán América: El primer Vengador.
L’exercici perquè els fets s’assemblin al que va passar històricament, és molt bo. La part més destacada en aquest aspecte és tot el que incumbeix a Rasputin, un dels millors personatges de la pel·lícula, la influència que tenia sobre el tsar i la manera en què interpreta el seu assassinat. Agafa un munt d’elements que coneixem del personatge històric per construir un dolent de cine.
Fiennes funciona molt bé com heroi d’acció. El seu aspecte recorda perillosament a aquell desastre que va ser la versió de la sèrie britànica Los Vengadores en què Fiennes interpretava a l’agent John Steed. Afortunadament, aquí la cosa surt molt millor, malgrat que ara l’actor té 24 anys més que aleshores. Per cert, en el pròleg veurem una d’aquelles escenes de rejoveniment de Fiennes, que per un minuts torna a tenir l’aspecte físic de l’època d’El paciente inglés.
Vaughn es manté fidel a l’esperit brètol de les anteriors i a descol·locar i sorprendre a l’espectador amb algun gir que us deixarà muts. També sap mantenir un equilibri entre drama i comèdia. La part de la guerra de trinxeres és més realista. Deixa enrere els focs artificials per fer el seu 1917. Malgrat que hi ha escenes que se’n van a l’extrem dels dos gèneres i que no saps cap on tirarà, ràpidament torna a girar el timó per portar-nos al camí del mig.
El que no acaba de funcionar és el malvat que està darrera de tot plegat. És bastant poc creïble i fàcil d’endevinar, primer per la veu (aquest és un problema del doblatge) i segon per l’actor escollit per interpretar-lo. Mantenir el misteri és absurd.
King’s Man: La primera misión és una pel·lícula molt entretinguda que lliga molt bé amb l’esperit de les dues anteriors. No assoleix el mateix nivell que la primera, però és una bona pel·lícula, divertida, ben feta, ben interpretada i que té tot el que es pot esperar d’un blockbuster, molt bones escenes d’acció, espectacularitat i moments èpics. Les portes a una possible continuació d’aquesta preqüela queden obertes. Sobre això, hi ha una escena post-crèdits que dona pistes per on podrien continuar. De moment, Vaughn prepara el rodatge de Kingsman 3 per aquest 2022, que tancarà el cicle d’històries d’Eggsy (Taron Egerton) i Harry (Colin Firth).
