El nou intent de Sony, concretament d’Avi Arad per fer pel·lícules protagonitzades per dolents dels còmics de Spider-Man al marge de Marvel Studios, continua per desgràcia de tothom. La culpa de tot això és que Venom, que era un desastre creatiu absolut va ser un èxit en taquilla, cosa que va fer que Sony donés llum verda a una segona entrega i a la pel·lícula de Morbius.
Insinuar que és una pel·lícula de Marvel quasi fa mal perquè no ho és. El productor és l’incombustible Avi Arad, que va ser apartat de les pel·lícules de Spider-Man de Tom Holland que són produïdes per Feige, en representació de Marvel Studios i Amy Pascal, en representació de Sony. El fet que Sony ostenti els drets de Spider-Man implica que la companyia vulgui esprémer la gallina dels ous d’or i que faci pel·lícules d’una qualitat més que dubtosa. Després de trucar a diferents directors que van declinar-ne la realització, el projecte va recaure en Daniel Espinosa que ja havia dirigit per Sony, Life, l’any 2017.
Morbius és encara pitjor que les dues entregues de Venom. És sense cap dubte el pitjor producte de superherois en molt de temps. Una cosa inexplicable amb el temps que han tingut per arreglar-la, ja que objectivament és una pel·lícula mal feta. En veure-la tens la sensació que la pel·lícula ha estat muntada un munt de vegades fins al punt que el muntador s’ha perdut i ha enganxat la pel·lícula com ha pogut. El muntatge és molt estrany, ja que passa d’una escena a l’altra de manera gens orgànica. Només en l’escena del pròleg inicial en el present, per a continuació començar la pel·lícula en el passat durant la infantesa de Morbius, ja grinyola.
El guió és terrible. Res del que passa té cap mena de sentit. Els personatges estan mal escrits, els diàlegs són terribles i sempre tens la sensació de veure una sèrie B amb una mica més de pressupost, que s’assembla a les pel·lícules que feia Marvel en els anys vuitanta, com el The Punisher de Dolph Lundgren o el Capità Amèrica del 1990 d’Albert Pyun. Fins i tot la defenestrada Batman i Robin és una pel·lícula més moderna que Morbius.
Però no només és dolenta, és que a sobre és avorrida i malgrat no arriba les dues hores, sembla que en dura tres. Veure-la ha estat un autèntic suplici. Més hagués valgut que no fos tan seriosa i s’ho prengués tot a conya, com Venom, per almenys no adormir a l’espectador.
Per no ser completament negatiu diré que Jared Leto és un bon actor. Malgrat que aquí res l’acompanyi, fa el que pot i el seu carisma és l’única cosa que ens fa aguantar a la butaca. La química que té amb Adria Arjona també funciona, malgrat que la seva relació està mal escrita. Sobre els efectes especials, crec que la manifestació dels poders de Morbius durant el vol estan molt bé i les coloraines alegren aquesta pel·lícula grisa i trista. La pitjor part de la interpretació se l’enduu Matt Smith, em sap molt de greu, però està francament malament. L’escena del ball fa vergonya i recorda al famós ball de Tobey Maguire a Spider-Man 3. Jared Harris és també una altra víctima del guió i pel que fa als dos policies interpretats per Al Madrigal i Tyrese Gibson, semblen agafats d’un thriller policíac dolent de sèrie B dels anys noranta.
Morbius ha eliminat les referències a l’univers de Maguire i Garfield que havíem vist en el tràiler, que només estaven per despitar i generar unes expectatives per atraure el public. Ara podem extreure que ha estat publicitat enganyosa, ja que aquestes referències no hi són a la pel·lícula i queda claríssim que Morbius passa en l’univers de Venom, en què no hi ha cap Spider-Man.
La vergonya màxima arriba en les escenes postcrèdits protagonitzades per Michael Keaton. Sony ha fet història per mostrar en un tràiler una escena postcrèdits. Unes escenes que no aporten res, no van en lloc i no tenen cap mena de sentit ni coherència.
La creació d’aquest univers compartit al voltant d’un Spider-Man que no existeix en aquest univers, no funciona. No tant perquè no l’haguem vist, sinó per la pèssima qualitat d’aquestes pel·lícules. Sincerament, crec que el millor que podria fer Sony és cancel·lar els projectes de Kraven amb Aaron Taylor-Johnson i Madame Web amb Dakota Fanning. Morbius i Venom han demostrat que no n’hi ha prou en contractar a cop de talonari a una gran estrella com a cap de cartell com faria la portera de Nuñez, també és necessari tenir a persones competents darrere el projecte, cosa que a Sony en van molt mancats. Pots fer un Miles Morales en imatge real, un Spider-Man 2099, una Spider-Gil, una Spider-Woman o directament només fer pel·lícules d’animació, perquè Sony Animation sí que fa bé les coses. Pots fer qualsevol cosa, menys continuar per aquest camí.
