Shawn Levy, director de la trilogia Noche en el museo entre moltes altres comèdies i que ha passat els últims anys dirigint alguns dels capítols de Stranger Things al cantó dels germans Duffer, ha dirigit Free Guy, una comèdia que parodia els videojocs tipus Fornite i el seu reflex en el món real. Aquesta és una pel·lícula produïda per Fox que va acabar en mans de Disney quan va comprar la companyia. De fet, ja en mans de Disney, la pel·lícula va patir canvis, sobretot en la part final, per reforçar la marca i catàleg de Disney.
Ryan Reynolds és el protagonista d’aquesta història. Reynolds és pur carisma i aquí queda més que demostrat. La pel·lícula és ell. El seu personatge és Guy, un NPC (personatge no jugador) del videojoc Free City. Guy és un personatge de videojoc dels que està de fons. En aquest punt la pel·lícula és una mica com El show de Truman, amb alguna referència més explícita cap al final. El personatge de Guy és el d’un treballador de banca que veu com els diferents jugadors, dia rere dia, cometen atracaments de forma rutinària. El personatge de Guy adquirirà consciència de si mateix i serà el primer NPC a poder ser considerat una intel·ligència artificial. Això posarà en risc la fortuna del multimilionari Antwan, propietari de Free City, que ha robat el codi de programació de Walter i Millie, una parella d’informàtics.
Reynolds ha tirat de la seva agenda d’amics per aconseguir uns quants cameos de famosos en la pel·lícula com Hugh Jackman, Dwayne Johnson, Tina Fey o John Krasinski, tot i que només la veu. N’hi ha algun més en carn i ossos, però no ho posaré aquí per no fer espòilers. Només esmentaré a Alex Trebek, el mític presentador de Jeopardy que ens va deixar fa uns mesos.
Acompanyant a Reynolds tenim a Jodie Comer (Killing Eve) en el doble paper de Millie i el seu avatar de Molotovgirl a Free City, Joe Keery (l’Steve de Stranger Things) com a Walter i Taika Waititi, actor i director de cinema, que interpreta a l’histriònic malvat d’aquesta història. Tots ells estan molt i molt bé, cobrint amb un excel·lent la part interpretativa.
Levy aconsegueix amb escreix l’objectiu de la pel·lícula que és divertir-nos i fer-nos passar una estona més que agradable. Free Guy aconsegueix connectar amb el públic més jove, que coneixen perfectament el funcionament d’aquest tipus de jocs, així com l’entorn de YouTube que generen hores i hores de gameplays a les xarxes i debats en streaming. Però la gràcia és que aconsegueix agradar tant els gamers com els que no ho són.
Visualment la pel·lícula també és molt atractiva. Per exemple, la separació del món real i del virtual i sobretot, dins el virtual, el que veuen els NPC i el que veuen els jugadors.
En lloc de ser només referencial, s’esforça perquè la pel·lícula tingui cor i ànima i cuida els personatges. També té un missatge interessant pel que fa a la intel·ligència artificial. Ja sé, això no és 2001, tampoc ho pretén, però funciona perfectament en el seu context.
Free Guy no compta com una adaptació de videojoc com a tal, més aviat juga a la lliga meta de pel·lícules com En Ralph el destructor o Pixels, però en cas de fer-ho, seria una de les millors pel·lícules d’aquest subgènere. Perfecte per Ryan Reynolds, l’actor ideal per produccions meta del que sigui. Doneu-li una oportunitat, no us espera una comèdia divertida, us espera una comèdia molt divertida.
