Després de 10 anys tumultuosos a DC, tenia ganes de tornar a veure a Zack Snyder fer coses diferents, ja que ni la feina feta a DC és del meu gust i la seva última pel·lícula abans de fer Man of steel, Sucher Punch va ser un desastre enorme. El fet que es tractés d’una pel·lícula de zombis em va entusiasmar perquè volia retrobar-me amb l’Snyder que em va enamorar a Amancer de los muertos, encara avui la seva millor pel·lícula. Malauradament, tot i que ho intenta, aquest Snyder ha perdut el pols i el resultat està a anys llum d’aquella pel·lícula.
Army of the Dead té un to molt diferent d’Amanecer de los muertos. Sí que recupera d’aquella els zombis veloços i podríem interpretar els d’aquesta pel·lícula com una evolució d’aquells, però aquesta cinta té molta menys gravetat i introdueix elements humorístics que li treuen transcendència a la història. Sobre els zombis, introdueix conceptes que repeteix d’Amanecer de los muertos.
Army of the Dead comença amb un pròleg doble boníssim. Sense cap mena de dubte el millor de tota la pel·lícula. El primer és de l’escapada del pacient zero i el segon és la invasió de Las Vegas i el confinament de la ciutat. En aquest cas no parlem d’una invasió zombi a escala mundial, sinó que l’única ciutat afectada és Las Vegas. A partir d’aquí la cosa va de baixada i ja mai més recupera el ritme. Comença una trama que no deixa de ser una versió d’Ocean’s 11 amb zombis. Un home que ha perdut a la seva família serà contractat per un magnat per reunir un equip i robar una caixa forta plena de diners.
Després de primer quart, la pel·lícula baixa i comença el declivi del qual ja no remuntarà. Les dues hores i mitja completament innecessàries de metratge són devastadores, la cosa no dona per més d’hora i mitja. També introdueix un seguit de temes que no desenvolupa, el més interessant, aquest camp de refugiats que trobem enganxat a Las Vegas i les qüestions politiques que veiem en noticiaris, però en les no aprofundeix, ja que llavors seria una pel·lícula diferent. Sobre el final, el que se suposa que hauria de ser la festa, és com arribar tard en una celebració, quan la majoria de la gent ja té ressaca.
Pel que fa als efectes especials més salvatges, l’acabat final l’apropa més al remake de Mortal Kombat, que no pas a una gran superproducció cinematogràfica. Army of the Dead no pot deixar de ser una producció de Netflix de cost reduït que abusa d’un digital justet. No obstant això, Snyder intenta fer una pel·lícula visualment atractiva amb un ús adequat dels temes musicals. És una producció de 90 milions de dòlars, insuficients per l’ambició que mai es decideix si té o deixa de tenir.
Army of the Dead no ha arribat a les expectatives que tenia. El tràiler prometia una trepidant pel·lícula d’acció de zombis que no és el que ofereix. El guió és el seu punt més feble i el conjunt és massa irregular. Pel que fa al repartiment, també justeja bastant, destaca Dave Bautista, però perquè el recordem de Drax, no pas pel que fa a en aquesta pel·lícula, ja que el guió no dona a cap personatge l’opció de fugir del clixé.
Qui en vulgui més, tindrà dues sèries preqüela, una d’imatge real amb el personatge de Ludwig Dieter i una altra d’animació estil anime. Jo baixo aquí.