Pel·lícula d’animació de Sony produïda per Lord Miller Productions, el mateix equip ha fet per la companyia èxits com Pluja de mandonguilles i Spider-Man: Un nuevo universo. Encara que en la direcció hi trobem al debutant Mike Rianda, la pel·lícula transmet l’aire fresc i personal que Lord i Miller han sabut impregnar en les seves pel·lícules. Rianda, que també n’ha coescrit el guió, formava part de l’equip creatiu de la sèrie d’animació Gravity Falls, de la qual també en forma part l’altra coguionista, Jeff Rowe.
El conjunt és divertit, modern amb una capacitat única per connectar amb els adolescents d’avui en dia i també amb els més grans. El terme de pel·lícula per a tota la família és el més adequat, ideal perquè les famílies entenguin el punt de vista de les coses dels seus diferents membres.
La pel·lícula ha arribat a Netflix després que Sony decidís vendre els drets d’exhibició a la plataforma i esquivar l’estrena en sales prevista en el 2020. Netflix va aprofitar per canviar-ne el títol original que era Connected, però el títol preferit dels guionistes era el que finalment ha optat Netflix per l’estrena. I sincerament, crec que té molta més força. Un encert.
La trama ens porta a un xoc d’universos entre el nostre i el de les màquines. Aquesta situació arriba just en un viatge en cotxe de la família Mitchell que acompanyen a la seva filla gran a la universitat i passarà a viure en una residència d’estudiants. El viatge és la darrera oportunitat perquè pare i filla connectin i s’entenguin.
La pel·lícula destaca per la seva força visual i per la manera en què mostra les coses, molt deutora de les xarxes socials actuals, tipus TikTok, així com pel seu dinamisme i retrat de personatges. L’animació, tal com passava a Spider-man: Un nuevo universo, barreja diferents estils i textures.
Tot plegat és una metàfora sobre l’ús de la tecnologia, però que no la demonitza, més aviat posa sobre la taula les coses dolentes, però sobretot les bones que en són moltíssimes. El missatge és clar, la tecnologia no és dolenta, tal com pot pensar el pare en un principi, tot depèn del servei que li dones. Per la filla està clar que la tecnologia és la manera que té d’expressar-se artísticament i créixer com a persona. I això el pare ho haurà d’entendre si no la vol perdre.
En versió original compta amb un munt de veus d’actors i actrius i el doblatge en català és d’una immensa qualitat, molt millor que el castellà que ha estat fer per famosos intrusos sense cap formació ni coneixement en doblatge.
La família Mitchell contra les màquines enganxa des del principi pel seu ritme frenètic, que certament frena una mica perquè és impossible mantenir el ritme dels primers minuts, però t’hi quedes atrapat tota l’estona per la bogeria de la proposta, malgrat que el desenvolupament de la història és molt previsible. Això no és obstacle perquè sigui tremendament entretinguda i divertida. I connectar d’aquesta manera tant amb nens, adolescents i adults com ho fa aquesta pel·lícula no és fàcil. No m’oblido del gos, basat en un gos real (Doug The Pug), que com el de la pel·lícula, és un fenomen de les xarxes.
